Archive | Recull de premsa RSS for this section

La UPF es manté com l’única universitat espanyola al Top 200 del rànquing Times Higher Education

Times Higher Education (THE) ha presentat els resultats del rànquing que elabora anualment, un dels més prestigiosos i amb més projecció global. En aquesta edició, la UPF es manté com la primera universitat espanyola d’aquesta classificació -l’única entre les 200 millors-, ocupant la posició 165 des d’un punt de vista global i la 72 a escala europea.

En aquesta edició, destaquen també els resultats aconseguits en l’àmbit de les Ciències Socials, on la Universitat ocupa la posició 67 a escala global i 19 a Europa. L’excel·lent posició en aquest camp es deu, entre altres factors, als excel·lents resultats que la Universitat obté en l’indicador “cites” d’aquest apartat. Tant el rànquing general com els rànquings per àmbits de coneixement s’elaboren a partir de la combinació de tretze indicadors corresponents a cinc gran àrees, ponderades de la manera següent: docència (30%), recerca (30%), internacionalització (7.5%), transferència (2.5%) i cites (30%). En aquest darrer, que mesura l’impacte de les publicacions i, per tant, la influència de la recerca realitzada en una institució, la UPF obté una puntuació de 95.9 punts, un resultat molt similar al d’universitats de referència com Harvard (96.9), Yale (95.3) o Òxford (87.3).

En la classificació general, en relació a l’edició del 2013, la UPF perd, lleugerament, pes en els indicadors que mesuren la docència, la recerca i la transferència però millora en la seva internacionalització i l’impacte de les cites. Els darrers rànquings publicats apunten en aquesta línia. A la darrera edició del reconegut rànquing QS, també es destacava la projecció internacional de la institució, situant la UPF com la primera universitat de l’Estat en percentatge de professorat internacional, i encapçalant també la classificació de Ciències Socials. D’altra banda, en el rànquing que elabora la Universitat de Shanghai, la UPF se situava també com la primera universitat espanyola en l’àmbit de les Ciències Socials (en concret, al Top 75 del món en la disciplina d’Economia i Negocis); malgrat que la metodologia emprada per aquest rànquing afavoreix les universitats de major tamany i amb major recorregut històric. Així mateix, de les cinc disciplines que avalua aquest rànquing, la UPF es va situar també entre les 200 millors en Ciències de la Computació (Matemàtiques, Física i Química són les tres altres disciplines avaluades).

Domini anglosaxó en el Top 100

L’edició 2014 del rànquing del Times Higher Education mostra, un any més, el domini de les universitats anglosaxones, essencialment, nord-americanes i britàniques. Tal com succeïa en l’edició anterior, les deu primeres posicions les ocupen aquestes universitats: l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, Harvard, Oxford, Stanford, Cambridge, MIT, Princeton, Berkeley, Imperial College London i Yale (amb algun intercanvi de posició entre aquestes universitats en relació a l’edició del 2013). En relació a la classificació general, la meitat del Top 100 mundial l’ocupen universitats nord-americanes; seguides, en nombre, per les europees (34, de les quals 11 britàniques, 6 holandeses i 6 alemanyes), les asiàtiques (12) i australianes (5). No hi ha cap universitat llatinoamericana en aquest bloc.

Finalment, pel que fa a les universitats espanyoles i catalanes, la UB se situa al bloc 201-225 i la UAB entre les 226-250, per davant de les universitats de València i Autònoma de Madrid (bloc 301-350) i Universitat de Navarra (bloc 351-400).

El catedràtic Jean Monnet de la UPF, Fernando Guirao, entrevistat a RAC1

El professor de la UPF i catedràtic Jean Monnet d’Història, Fernando Guirao, ha estat molt present als mitjans de comunicació en els darrers dies. Els seus coneixements sobre la situació d’Europa ha fet que mitjans tant prestigiosos com RAC1 hagi parlat amb ell per fer saber als seus oients la seva visió sobre la crisi.

En concret, va ser al programa de Toni Clapès (àudio de l’entrevista), just després de les darreres eleccions a Grècia. Fernando Guirao va intervenir durant 20 minuts comentant els resultats dels comicis grecs i també al voltant de què ha de passar a Europa per sortir de la crisi financera, així com el paper d’Espanya en reunions com la del G20. En la opinió de Guirao, el que cal és “major integració entre els països de la Unió Europea”, així com aposta per una unió fiscal, com ja va defensar al novembre a la conferència de Debat UPFMón amb Jordi Galí i Josep Borrell. A l’entrevista es va mostrar molt clar amb el paper d’Espanya i l’euro: “amb l’entrada al euro hem gaudit d’una oportunitat històrica per canviar el país, però no l’hem aprofitada. Només hem comprat cases”.

En el mateix sentit, Fernando Guirao també s’ha fet sentir a la xarxa. Fa pocs dies, just abans de les eleccions gregues, Guirao oferia una entrevista pel diari digital TribunaInterpretativa.com, on comentava que “fora del euro les condicions de vida son molt pitjors que dins el euro”, fins i tot per Grècia. Aquest, en definitiva, és un exemple de la qualitat de la docència a la UPF, on els professors son referència per als mitjans de comunicació a l’hora d’analitzar l’actualitat. Aquesta setmana, a més, Jordi Galí, altre professor d’Economía a la UPF, va oferir una entrevista al setmanari El Temps.

La resta encara no confia en Espanya

A Espanya sembla que no hi havia prou amb el nou canvi de govern. Des de finals d’any que sabem que Mariano Rajoy està aplicant intensament mesures per aturar les conseqüències que la crisi està tenint en el desenvolupament de l’economia espanyola. El seu objectiu prioritari i més inmediat és acomplir la predicció de dèficit, que  segons Rajoy és del 4,4%. Però totes les mesures aplicades (i les que estàn per vindre) no semblen suficients per crear un clima de autèntica confiança en l’Estat Espanyol. El diari El Mundo anunciava fa pocs dies que el Fons Monetari Internacional no confia gens en aquest objectiu marcat per el govern i, creu, més aviat que la xifra de dèficit per 2012 serà propera al 7%. Com si tinguessin els papers canviats, el diari El País era l’encarregat de mostrar la convicció ferma del President Mariano Rajoy.

La intenció del nou govern és clara. S’ha d’aconseguir millor imatge exterior de la que s’ha heredat del executiu de Rodríguez Zapatero. Com assenyala el Bussines Report d’IOL, Espanya i Grècia encara han de millorar molt per als mercats. Això es nota en les tímides reaccions que té la prima de risc amb els anuncis del govern espanyol al presentar noves mesures d’austeritat. Millor efecte tenen les reunions amb Sarkozy o la prevista amb Angela Merkel. Tot i que els deures d’Espanya, malgrat semblar incongrüent, passen per esperar a que les mesures anunciades comencin a tenir efecte. A més, les pròximes cimeres europees son un bon punt de trobada entre Mariano Rajoy i els que han de ser avaladors i salvadors alhora.

Ressaca d’una Cimera

Europa es refunda. Almenys ho intenta. La bona intenció de Sarkozy, que tant agrada a Le Monde, sembla que va ser la protagonista de la Cimera dels presidents europeus de la setmana passada. El missatge dels mercats era clar: calien mesures serioses i una encara més seriosa posició de voler posar-les en pràctica. Un primer pas era, com senyala El País, que els dos pesos pesats, Merkel i Sarkozy, es posan mans a treballar.

Merkel proposava apropar les polítiques fiscals. El Diario Crítico ho veu clar: Merkel imposa el sentit comú envers els interessos dels alemanys: una Europa forta pero sense pagar els plats trencats de qui actuï malament. D’aquí que la cancillera alemanya no vulgui ni sentir a parlar dels “eurobons”. Aquí sí que ha tingut que cedir el president francés, una mica més proper als països com Espanya o Italia.

D’aquests últims comenta El Mundo que poc tenien a dir. Espanya es posava d’acord amb les decisions favorables a Merkel, per dos motius: agradar a qui mana a Europa però tambè al reconèixer la necessitat de certes mesures externes per controlar-se.

No cal dir, això sí, que la gran “rebel” va ser la Gran Bretanya. David Cameron va allunyar el Regne Unit de la posició dels 26 països restants de la Unió Europea. Potser fent cas als euroescèptics del seu partit, o potser amb interès econòmic de no veurès més afectat (de lo que ja està) per la crisi del deute a la zona euro. La questió, com adverteix el The Guardian, és que, si be no s’ho repenserà, la decisió tindrà un alt cost per al premier britànic: Clegg ho ha criticat públicament, a la Cambra ha tingut que sentir-les de tots colors i la premsa no es posa tampoc gaire del seu costat.

La prima de risc i el 20N

Sens dubte, la noticia més comentada en el mòn econòmic al nostre país ha estat el rècord de la prima de risc espanyola. Aquesta dada, que superava a la italiana i ha ratllat el límit del rescat com a Grècia i Portugal, es torna de vital importància a Espanya en l’última setmana abans de les eleccions generals. Això ha quedat clarament reflectit en els principals diaris. L’ABC es queda amb les dades econòmiques, inoportunes per la situació que ara viu Espanya. No va fer gaire esment a la implicació política de les dades, tot lo contrari que a les planes i l’edició digital de El Mundo. Esta clar que la dada es relaxarà a partir de dilluns, amb un nou govern i el primer cop de confiança. Com deixa entreveure el diari de Pedro J., tambè té a veure en aquesta futurible baixada de la prima la quasi segura victoria de Mariano Rajoy. No obstant, encara no arribi el govern popular, la ministra econòmica Salgado s’apressura a plantar cara a les agències i a demanar ajuda al BCE, tal i com s’assegura des de El País.

El futur segueix incert respecte a la sortida de la crisi, però almenys la setmana que vé podem estar tranquils respecte a la prima. És més, els diaris internacionals de referència acusen directament al líder del PP de ser l’instigador de la pujada de la prima de risc, que ell mateix va utilitzar els últims dies de campanya per demanar un vot “pel canvi”. Seguirem de prop les evolucions d’aquest índex i de les polítiques de Rajoy, que prometen ser interessants. Primera parada: el nou ministeri d’Economia.