Arxius | La facultat RSS for this section

“Del què al com de la política econòmica”: Aula Oberta a càrrec del professor Guillem López Casasnovas

foto

El passat dimecres 5 de novembre va tenir lloc a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra una conferència a càrrec del professor Guillem López Casasnovas en el marc de l’activitat que coneixem com a Aula Oberta.

El professor va fer una classe oberta a tots els estudiants i a la comunitat universitària per tal d’analitzar de manera sintetitzada i a través de l’anàlisi d’alguns principis i exemples quina és la influència de la intervenció pública en la presa de decisions dels agents privats, tot parant atenció a les conseqüències en termes d’eficiència econòmica i benestar social. A través de l’anàlisi d’algunes situacions, el professor ens va fer entendre alguns casos en els quals la política econòmica pot realment ser implementada per introduir canvis a la realitat de l’activitat econòmica i empresarial que es tradueixen en una alteració de la distribució de les oportunitats i la renda de manera més eficient o, quan sigui necessari o socialment desitjable, més justa i equitativa.

D’altra banda, cal recordar que Guillem López Casasnovas és professor titular d’una assignatura optativa sobre Gestió Pública, a la qual des d’El Xarrup us encoratgem vivament a tots a matricular-vos-hi en el futur. Aquesta, ofereix una visió molt completa i àmplia sobre les interrelacions entre l’economia i l’estat, així com les complementarietats que existeixen entre les decisions dels agents privats i dels ens públics.

L’equip d’El Xarrup vàrem gravar la sessió per tots aquells que us potser us la vau perdre i la voleu recuperar. La podeu veure en el vídeo que us adjuntem en aquest post.

Anuncis

“Capital in the Twenty-First Century”: Thomas Piketty inaugura el curs 2014-2015 a la Facultat d’Econòmiques de la UPF

10388069_634744683308768_7918333757910236078_nEl passat dimecres 15 d’octubre el prestigiós Thomas Piketty va ser a la Universitat Pompeu Fabra per inaugurar el curs de la Facultat d’Economia i Empresa. Un auditori ple de gom a gom, amb més de 400 estudiants, va rebre càlidament a l’economista més mediàtic del present per escoltar la seva presentació sobre el best-seller que ha arrassat a totes les llibreries Capital i the 21st Century. La Lliçó inaugural va constar d’una exposició per part de Piketty seguida d’un torn obert de preguntes del públic.

El llibre consta de varies parts, i Piketty es va centrar en  l’explicació de la tercera i la quarta durant la seva conferència a la UPF.

  • Part 1. Income and Capital
  • Part 2. The dynamics of the capital/income ratio
  • Part 3. The structure of inequalities
  • Part 4. Regulating capital in the 21st century

IMG_3885

Thomas Piketty és un economista francès que investiga sobre capital, riquesa i desigualtat. És Professor i Director d’Estudis a l‘École des Hautes Études en Sciences Sociales (EGESS) i professor a la Paris School of Economics. En el seu llibre “Capital in the Twenty-First Century”, emfatitza en els temes del seu treball relacionats amb les concentracions de capital i la seva distribució al llarg dels darrers 250 anys. El llibre discuteix sobre com la ràtio de retorn del capital als països desenvolupats és persistentment més gran que la ràtio de creixement econòmic, éssent això el que fonamentalment causa un increment de la desigualtat. Per tal de solucionar aquest problema, Piketty proposa més redistribució a través d’una taxa global a la riquesa.

IMG_3879

L’equip d’El Xarrup vam gravar la sessió completa per a tots aquells que us la vàreu perdre o que la vulgueu tornar a reviure.

La UPF es manté com l’única universitat espanyola al Top 200 del rànquing Times Higher Education

Times Higher Education (THE) ha presentat els resultats del rànquing que elabora anualment, un dels més prestigiosos i amb més projecció global. En aquesta edició, la UPF es manté com la primera universitat espanyola d’aquesta classificació -l’única entre les 200 millors-, ocupant la posició 165 des d’un punt de vista global i la 72 a escala europea.

En aquesta edició, destaquen també els resultats aconseguits en l’àmbit de les Ciències Socials, on la Universitat ocupa la posició 67 a escala global i 19 a Europa. L’excel·lent posició en aquest camp es deu, entre altres factors, als excel·lents resultats que la Universitat obté en l’indicador “cites” d’aquest apartat. Tant el rànquing general com els rànquings per àmbits de coneixement s’elaboren a partir de la combinació de tretze indicadors corresponents a cinc gran àrees, ponderades de la manera següent: docència (30%), recerca (30%), internacionalització (7.5%), transferència (2.5%) i cites (30%). En aquest darrer, que mesura l’impacte de les publicacions i, per tant, la influència de la recerca realitzada en una institució, la UPF obté una puntuació de 95.9 punts, un resultat molt similar al d’universitats de referència com Harvard (96.9), Yale (95.3) o Òxford (87.3).

En la classificació general, en relació a l’edició del 2013, la UPF perd, lleugerament, pes en els indicadors que mesuren la docència, la recerca i la transferència però millora en la seva internacionalització i l’impacte de les cites. Els darrers rànquings publicats apunten en aquesta línia. A la darrera edició del reconegut rànquing QS, també es destacava la projecció internacional de la institució, situant la UPF com la primera universitat de l’Estat en percentatge de professorat internacional, i encapçalant també la classificació de Ciències Socials. D’altra banda, en el rànquing que elabora la Universitat de Shanghai, la UPF se situava també com la primera universitat espanyola en l’àmbit de les Ciències Socials (en concret, al Top 75 del món en la disciplina d’Economia i Negocis); malgrat que la metodologia emprada per aquest rànquing afavoreix les universitats de major tamany i amb major recorregut històric. Així mateix, de les cinc disciplines que avalua aquest rànquing, la UPF es va situar també entre les 200 millors en Ciències de la Computació (Matemàtiques, Física i Química són les tres altres disciplines avaluades).

Domini anglosaxó en el Top 100

L’edició 2014 del rànquing del Times Higher Education mostra, un any més, el domini de les universitats anglosaxones, essencialment, nord-americanes i britàniques. Tal com succeïa en l’edició anterior, les deu primeres posicions les ocupen aquestes universitats: l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, Harvard, Oxford, Stanford, Cambridge, MIT, Princeton, Berkeley, Imperial College London i Yale (amb algun intercanvi de posició entre aquestes universitats en relació a l’edició del 2013). En relació a la classificació general, la meitat del Top 100 mundial l’ocupen universitats nord-americanes; seguides, en nombre, per les europees (34, de les quals 11 britàniques, 6 holandeses i 6 alemanyes), les asiàtiques (12) i australianes (5). No hi ha cap universitat llatinoamericana en aquest bloc.

Finalment, pel que fa a les universitats espanyoles i catalanes, la UB se situa al bloc 201-225 i la UAB entre les 226-250, per davant de les universitats de València i Autònoma de Madrid (bloc 301-350) i Universitat de Navarra (bloc 351-400).

Guillem López Casasnovas, distingit pel govern català amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari

Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat distingit recentment pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb la medalla Josep Trueta.

Les medalles i plaques Josep Trueta s’atorguen anualment, respectivament, a nou personalitats del món sanitari i a tres entitats que, pels seus mèrits, han destacat de manera significativa pels serveis prestats amb vista al progrés i a la millora de la sanitat.

Creades l’any 1997 coincidint amb el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català, les distincions es lliuraran el proper 25 de setembre al Palau de la Generalitat de Catalunya.

Expert en economia de la salut i membre de diversos consells assessors

Guillem López Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 1955) catedràtic d’Economia de lla UPF des del 1992, es va doctorar en Economia Pública per la Universitat de York (Regne Unit) i ha impartit docència a diverses universitats internacionals. El 1986 va crear el primer Postgrau en Economia de la Salut i Gestió Sanitària i el 1996 va fundar el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF), que va dirigir fins al 2005, i del qual actualment ‘és investigador principal i vocal del seu Consell de Govern.

A la UPF, ha estat vicerector d’Economia i Relacions Internacionals (2000-2004) i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Ha estat president de la International Health Economics Association (2007-2013) i ha exercit d’assessor sènior per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre les desigualtats en salut a la Unió Europea.

Actualment, i des del 2005, és conseller independent del Consell de Govern del Banc d’Espanya i membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) i del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST). Des de l’any 2000 també és membre del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

La facultat millora el seu posicionament a tots els rànkings internacionals de qualitat acadèmica, i es prepara per seguir afrontant els nous reptes en un escenari de congelació del finançament públic

El passat mes de març va tenir lloc la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, durant la qual es vàren discutir els aspectes més rellevants de l’actualitat de la facultat, els mèrits i èxits assolits, els reptes existents i les principals dificultats que ara mateix existeixen. Des d’El Xarrup ens agrada poder informar a tota la comunitat universitària dels aspectes més rellevants que es van comentar en aquesta Junta, els quals us detallem en aquest post.

Tal com ja us vam anúnciar a l’anterior post d’El Xarrup, Economia i Econometria figuren a la 40ª posició al món i entre la 100 i la 150 en Comptabilitat i Finances (QS sectorial rankings). Tots els graus de la Facultat copen les primeres posicions a u-ranking.es

La Facultat, cada cop més estressada

El nombre mig d’alumnes per classe més elevat de la UPF encara que aquest curs ha millorat el grau d’optativitat, ja que s’ha passat del 2,8 del curs 2012-13 al 3,3 d’aquest curs 2013-14.

Captura de pantalla 2014-04-27 a les 21.35.53

El repartiment d’hores docents durant aquest curs 2013-14 reflectit a continuació:

Captura de pantalla 2014-04-27 a les 21.36.06

Cal fer notar que a les hores esmentades (siguin 16.888 o 18.426) no es consideren ni el treball de fi de grau (TFG) ni les tutories. A la normativa de la UPF sobre el còmput de hores de dedicació docent (HDD) es preveuen, per treball de fi de grau 10/3 HDD per cada TFG. Per la Facultat d’Economia serien 2.000 HDD (600+10/3). En la pràctica es disposa només, a hores d’ara, de 280 HDD. La gran qualitat i dedicació del responsable dels TFG, Walter Garcia-Fontes, salva la situació, però tampoc es poden fer miracles i la qualitat ha de ressentir-se inevitablementt.
També en l’organització de les tutories la Facultat ha tractat d’adaptar-se als recursos existents. En el curs 2013-14 s’ha implantat el sistema tutorial als dos primers cursos de tots els graus. Seguint la normativa de la UPF això representaria al voltant de 870 HDD i la implicació de tot el professorat a temps complert. A la pràctica es disposen de 150 HDD, i hi ha dues professores implicades: la vicedegana Ester Oliveras i Maria Gundín

Finalment, el pressupost pròpiament de la Facultat, després d’un quants anys consecutius de reduccions, enguany ha baixat el 33% respecte a l’any 2013.

La postura, i actitud, de la Facultat queda reflectida en el missatge enviat al gerent de la UPF, el 13 de febrer d’enguany: S’entén la necessitat de complir amb el pressupost, el curs passat i tots…retalls inevitables (becaris, suspensió plataforma intercanvis internacionals…) i si no hi hagués prou tornaríem a exàmens com els d’abans: dictats (article 135 de la Constitució, per exemple) o escrits a la pissarra. Cap Departament assabentat.

Captura de pantalla 2014-04-28 a les 0.09.35

Graduació sense graduats?

La UPF voldria unificar la cerimònia de graduació de post-graus i graus abans de que els primers tornessin als seus països. El 5 de juliol, per exemple.

Aquesta setmana s’ha tancat el Self-Evaluation Report per tal de tractar que la Facultat rebi el Certificate for Quality in Internationalization de l’European Consortium for Accreditation. Es tracta d’una prova pilot a Europa i la Facultat és la única que es presenta a Espanya. 40 pàgines, 31 annexes i moltes hores de feina que cal agrair a Àngel Gil (el nostre responsable d’intercanvis internacionals), Pau Fernández (Servei de Relacions Internacionals), la Secretaria de la Facultat, Macarena López de San Román (CQUID), Carmen Pérez (Rector’s Attaché for Linguistic Promotion) i Jordi Serret (Unitat d’Estudis, Planificació i Avaluació). El 13 de maig rebrem la visita d’avaluació.
També aquesta setmana s’han tancat els informes de seguiment dels títols que demana l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya i que constitueixen un requisit per acreditar les titulacions.Els Caps d’Estudis Libertad González, Elisa Alós, Gert Cornelissen i Joan Miralles (ECO, IBE, ADE i MGT respectivament) han lliurat 40-50 pàgines detallades a disposició de qui les vulgui consultar.

Congelació del finançament públic

Tampoc s’espera un escenari de competència per comparació en qualitat (amb preus regulats) entre universitats. La geografia continua sent el destí i res fa preveure que en aquests propers anys, una part, per mínima que fos, del finançament públic que rebin les universitats estarà relacionada amb la qualitat de la seva docència, la empleabilitat dels seus graduats o l’impacte i rellevància de la seva recerca i transferència de coneixement. Això sí continuarà l’estèril debat sobre organització i governança universitària; estèril fins que no es plantegi un canvi en l’esmentat grau de competència, i autonomia responsable, al que s’hauria de sotmetre a les universitats.

Consolidada l’ordenació docent podríem destacar tres reptes que la Facultat només pot abordar com a part de la UPF:

  • Adaptació al canvi tecnològic
  • Internacionalització encara més decidida dels seus estudis
  • Augment del finançament privat

Canvi tecnològic: El rector ha nomenat un delegat per cursos MOOC (Manel Jiménez) però en aquest terreny caldria un cert canvi organitzatiu que estimulés la inversió de temps necessària per arrancar un MOOC (assignació plurianual de docència, per exemple? Caldrà valorar-ho). Com fa temps que ve afirmant el vicedegà acadèmic sortint, Humberto Llavador, la càrrega dels estudiants ha passat a mesurar-se en termes de 25 hores de dedicació per ECTS i, en canvi, en la càrrega docent dels professors només es consideren les hores presencials; important obstacle al canvi.

Internacionalització: La internacionalització raonable pot venir del foment de dobles graus entre la UPF i una o dos universitats de prestigi amb certa densitat de relacions. S’està treballant ja en aquest sentit amb la idea de:

1) Rebre estudiants que cursarien aquí un any i rebrien una titulació UPF, un cop convalidats els seus tres anys d’estudi al país d’origen.

2) Enviar estudiants UPF per tal de que els seus primers tres anys fossin convalidats per un grau de la universitat de destí i rebessin un títol de la mateixa i/o estiguessin inscrits en un primer any de màster que la UPF convalidaria pel quart curs de grau.

De moment els dos contactes amb una prestigiosa universitat francesa i una prestigiosa universitat alamana xoquem amb que ells està disposats a admetre al programa Màster als nostres estudiants de grau amb tres cursos superats però la Facultat no pot respondre amb una oferta equivalent ja que els màsters que podrien interessar a les dues universitats esmentades depenen de la BGSE.

Finançament privat: Molt possiblement tindria mercat algun dels nostres graus adreçat fonamentalment a estudiants extracomunitaris que pagarien una matrícula que cobriria costos i permetria becar a estudiants comunitaris. Tal com passa amb el canvi tecnològic el principal problema –sense menysprear encaix reglamentari- és organitzatiu: com incentivar un o dos professors a esdevenir ‘productors’ del nou grau en un context acadèmic que valora negativament aquesta mena de dedicacions.

Redenominació de dues assignatures dels plans d’Estudi d’Economia, ADE, IBE i Ciències Empresarials-Management

  1. Sector Públic I /Public Sector I passaria a anomenar-se Fonaments d’Economia Pública/ Principles of Public Economics.
  2. Sector Públic II /Public Sector II passaria a anomenar-se Economia Pública Aplicada/Applied Public Economics.

L’objectiu de la redenominació és descriure’n millor el contingut. Sector públic I planteja els aspectes normatius. Sector públic II, els positius. La primera s’ancora amb la teoria de l’economia del benestar; la segona amb la pràctica de l’estat social. Sector públic I té com a referent d’exemplificació els països i sistemes amb aspecte ample.  Sector públic II conté referències a Catalunya i al conjunt de països de la OCDE. La primera s’identificava històricament amb teoria de la hisenda pública; la segona amb l’empirisme de la Hisenda pública ‘espanyola’.

També es demana ampliar els plans d’estudi d’IBE i de Ciències Empresarials-Management amb algunes assignatures existents en els altres graus de la Facultat.

Captura de pantalla 2014-04-27 a les 23.07.23

Criteris de baremació per a la fase 1 del procés d’admissió per a estudiants amb estudis universitaris iniciats (100 crèdits reconeguts)

La Cap de Secretaria, Cristina Gorgues va comentar, a la Junta de Facultat, que a partir de l’experiència d’altres cursos amb la convocatòria d’admissió per a estudis iniciats amb 100 crèdits reconeguts, el degà plantejava la possibilitat de que amb aquest col.lectiu es fés una valoració en la que els resultats acadèmics  obtinguts en l’expedient universitari iniciat peséssin més que la nota d’accés a la universitat.

Un cop presentada una proposta al degà i tenint en compte que la normativa no permet descartar totalment els 5 punts de la nota d’accés a la universitat ni aplicar major puntuació de 5 a l’afinitat i adequació acadèmica, el degà va decidir ratificar els criteris fets servir fins ara. Criteris de baremació per a la fase 1 del procés d’admissió per a estudiants amb estudis universitaris iniciats (100 crèdits reconeguts).

I, per acabar, en el torn obert de preguntes…

Els estudiants Mireia Salazar i Fernando Gilabert, tot reconeixent que hi ha molts temes per millorar a la Facultat, accepten que s’han produït millores en àrees clau com les d’intercanvis internacionals i pràctiques en empreses. Fan tanmateix una menció expressa en relació a una antiga reivindicació seva tingui compliment el curs 2014-15 amb la incorporació a l’oferta docent d’una assignatura sobre Història de les Doctrines Econòmiques a càrrec del professor emèrit Josep M. Vegara.

Així doncs, aquesta és la informació més rellevant de la passada Junta de la Facultat d’Econòmiques, la qual és pública i està a l’abast dels estudiants; i és per això que des d’el Xarrup us la hem volgut fer arribar de manera clara i sintetizada. Esperem que us hagi resultat d’interès!

Engega la 12a edició de la Societat de Debats

T’agrada debatre?

Tens esperit crític?

Vols millorar la teva dialèctica?

Des de la facultat s’ha organitzat, un any més, i amb l’ajuda dels guanyadors de l’any passat, la Societat de Debats, per tal de debatre temes fonamentalment de caire econòmic i empresarial, tot i que també relacionats amb l’àmbit social i polític.

Aquesta serà la 12a edició i tot apunta a que la competició serà d’alt nivell i molt intensa, tal com va passar l’any passat. A la 11a edició,  l’equip que es va proclamar guanyador va ser “Triunvirato” (format pels estudiants Adrián Jofre Bosch  2n d’ECO- Adrià Munnè i Raventós- 2n curs d’ECO, Marc Laporte Navarro – 2n curs de Polítiques i Pau Laporte Navarro – 2n curs d’ECO), en una final molt disputada amb l’equip “La Societat del Vermut” (format pels estudiants Odín Costa Aguadé- 3r curs d’ECO-, Santiago Ramos Romeu – 3r curs doble grau ECO-Dret-, Marc Gómez Tejeda – 3r curs d’ECO- i Octavi Castells Pera – 3r curs d’ECO). El tema de la final va ser:  “És la globalització que vivim avui dia positiva pels països que hi participen?”

Foto dels guanyadors de la 11 edició amb el degà de la facultat, Vicente Ortún, qui fou membre del Jurat durant la final

Foto dels guanyadors de la 11 edició amb el degà de la facultat, Vicente Ortún, qui fou membre del Jurat durant la final

Ara ja està tot apunt per aquesta nova edició que es presenta igualment estimulant, amb nous organitzadors, els quals són els guanyadors de l’any passat tal i com marca la tradició. T’hi pots apuntar abans del 3 de febrer del 2014 enviant un mail a societatdedebats2014@gmail.com.

Els participants podran guanyar fins a 3 crèdits ECTS i 100€!! 

fotofinaldebats20122013

Final de la Societat de Debats 2013

Si voleu més informació, (sobre com es valoren els debats, les normes de participació, qui forma part del Jurat, temes, etc) podeu consultar el blog: http://societatdedebats2014.blogspot.com.es

Us animem a participar-hi!

Matthew O. Jackson inaugura el curs acadèmic de la facultat d’econòmiques

ImatgeAquest dimecres 16 de novembre ha tingut lloc a l’ Auditori del Campus de Ciutadella (UPF) la Lliçó Inaugural que ha donat el tret de sortida al curs acadèmic de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. L’ acte ha estat presidit del degà de la facultat, Vicente Ortún, presentat pel professor Humberto Llevador i patrocinat per la farmacèutica Esteve. Aquest any la lliçó ha anat a càrrec de l’ investigador i professor de la Universitat de Stanford, Matthew O. Jackson, de gran renom mundial.

El degà de la facultat, aprofitant el nombrós públic assistent a l’acte, ha donat  la benvinguda als estudiants de primer curs i ha felicitat als professors, estudiants i personal de la Universitat que any rere any fan possible que la Pompeu Fabra es situï en 1a posició en el ranking de les universitats espanyoles i  9a d’ Europa

Un cop fetes les corresponents presentacions Matthew O. Jackson, considerat un dels grans teòrics de les Xarxes Socials i Econòmiques i especialista en  el plantejament econòmic de la Teoria del Joc, ha iniciat la xerrada que portava per títol “Social Networking and Economic Behaviour” . L’objectiu era explicar com funciona i té lloc la relació entre persones i agents, demostrar l’impacte que té internet en les interaccions i com això afecta l’economia, per exemple en el cas del marketing.

Segons Jackson per descriure la Network Structure d’una societat i descubrir els seus efectes econòmics hi ha 3 elements que s’ han de tenir en compte:

  • Connectivity/ density ”: Depenen de la denistat d’una xarxa (relacions interpersonals)  la informació circularà més o menys ràpid i per tan la velocitat a la que s’expandirà, per exemple un missatge, variarà. No obstant quan això ho traslladem a l’economia els resultats d’una major connectivitat no són sempre bons. Cal doncs trobar un punt mig.
  • Segregation patterns”: Observa com es divideix una societat. És a dir,  en una comunitat on els grups són molt  iferenciats i aquests no tenen relació entre si es produiran diferents opinions, comportaments…Aquest fet dóna lloc, seguint els plantejaments dels sociòlegs Lazersfeld i Merton, al que es coneix com Homophily (tendència a relacionar-nos amb la gent més semblant a nosaltres en gust, hobbys…). Segons el ponen,  el principal problema és que si aquests grups no es relacionen desenvolupen diferents comportaments, creences…Si passem aquest fet a una situació de la vida rea podem veure com el tipus d’ amics que tenim determina el tipus d’accions, d’informació que rebem, els llocs on sortim, etc.
  • Local patterns”: És refereix a la importància de saber triar el node, la persona, adequat per difondre per exemple un nou producte entre el major número de persones. El node de major centralitat dins la xarxa de relacions socials, no només en quantitat sinó també millor comunicat, és qui millor difondrà el missatge (Viral Marketing).

Finalment Matthew O. Jackson ha defensat la idea què en el futur estarem més connectats i que amb l’aparició de les xarxes com Facebook i Twitter ens serà més fàcil trobar gent similar el que portarà segurament a una societat cada vegada més segregada, malgrat estar més connectada.

Imatge

Estudiar a l’estranger: per què és tan important?

La mobilitat internacional a l’àmbit universitari sembla haver assolit un ritme imparable els últims anys. Concretament, els rànquings QS 2012/2013 mostren un creixement del 10% en el nombre d’estudiants internacionals a les universitats que es troben en el top 100, rècord històric. No es tracta d’un fet exclusiu d’aquestes 100 universitats “top”. De mitjana, les universitats en el top 700 acullen ara un 4% d’estudiants internacionals més. Dades de l’OCDE demostren que ja l’any 2010 hi havia 4.1 milions d’estudiants internacionals, un 0.41% més respecte l’any anterior i gairebé un increment del 100% respecte l’any 2000. Llegeix més…