Archive | Conferències RSS for this section

La banca d’inversió: tot allò que encara no saps

L’equip del Xarrup vam tenir l’oportunitat el dimecres passat, 27 de maig, d’assistir a una activitat organitzada per Pompeu Consulting Finance, interessant en la forma i en el fons, que tenia per objecte la banca d’inversió. La xerrada va ser a càrrec d’un ex alumne de la nostra casa, Edgar Company, que actualment està treballant a un banc d’inversió líder en el sector, a la City de Londres. Quins van ser els punts més destacables de l’activitat?

IMG_0162

Què fa la banca d’inversió?

Assisteix a empreses privades i governs a obtenir accés al mercat de capitals mitjançant diferents tècniques. També s’ocupa d’oferir assessorament en operacions de fusions i adquisicions (M&A, en les seves sigles en anglès) de les empreses. Els bancs d’inversió tracten activitats completament diferents a les que pugui fer un banc comercial: els primers ofereixen assessorament (IBD) i accés al mercat de capitals (mercats) mentre els últims s’ocupen de crear valor captant dipòsits i fent préstecs.

Quins rols es poden exercir dintre la Banca d’Inversió?

A grans trets, es pot diferenciar entre “mercats” (informació pública) i “IBD” (informació privada). La primera es caracteritza per tractar amb informació pública sobre el mercat; la última, té accés a informació privada, que és utilitzada per assessorar a empreses respecte temes de fusions i adquisicions o sobre estructures de capital.

Dintre “mercats” hi trobem rols com “sales”, “research” i “trading”, de manera que en aquesta última divisió, donades les seves característiques especialment tècniques, es necessita personal amb grans capacitats de realitzar càlculs numèrics, habitualment matemàtics, físic o químics.

En canvi, dintre el món “IBD” (“Investment Banking Division”), que s’ocupa de la informació privada, s’hi troben molts equips diferents, entre els quals destaquen els equips de “country”, els de “product” i els de “industry”. Els primers s’ocupen d’estudiar quines oportunitats hi ha al país en qüestió, és a dir conèixer què està passant dins d’aquell mercat; dintre els equips de “product” es troben equips de “Equity Capital Markets” (ECM) que s’ocupa de l’assessorament en tot tipus de productes relacions amb “equity”, com per exemple els bons convertibles o les sortides a borsa, equips de “Debt Capital Markets” (DCM), que s’encarreguen de l’emissió de bons, “leverage finance”, dedicats al finançament per a empreses amb un perfil més arriscat i, finalment, els equips de M&A. Per últim, els equips de “industry” han de conèixer el sector en el que es fa la transacció, es tracta per exemple d’equips com “financial institutions”, “utilities” o “telecom”.


Com s’estructuren?

Pel que fa a “mercats”, l’estructura és més plana, no molt piramidal. Les progressions laborals són més abstractes, ja que es pot ascendir més ràpidament però tens menys garantit l’ascens progressiu.

En canvi, a “IBD”, l’estructura és més piramidal i s’entén que es dóna més facilitats a les promocions dels treballadors, d’acord amb les seves capacitats i esforç. Els tres primers anys se sol ocupar la plaça com a “analyst”, dins de la qual existeix una jerarquia pròpia, i més endavant, si es segueix promocionant, s’assoleix el paper de “associate”, VP, “director” fins “Managing Director”. Es tracta, en definitiva, d’una estructura molt escalonada on cada any l’ascens és quasi garantit.


IMG_0161

A més, durant la mateixa activitat es van entregar els premis DIF BROKER, on el guanyador va ser Rafael García. Dit això, només ens queda animar-vos a tots aquells interessats en la matèria a què seguiu participant en els actes que s’organitzen des de les associacions de la nostra Universitat, en especial d’aquelles que tracten temes de la nostra vessant, la de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials.

 

“Del què al com de la política econòmica”: Aula Oberta a càrrec del professor Guillem López Casasnovas

foto

El passat dimecres 5 de novembre va tenir lloc a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra una conferència a càrrec del professor Guillem López Casasnovas en el marc de l’activitat que coneixem com a Aula Oberta.

El professor va fer una classe oberta a tots els estudiants i a la comunitat universitària per tal d’analitzar de manera sintetitzada i a través de l’anàlisi d’alguns principis i exemples quina és la influència de la intervenció pública en la presa de decisions dels agents privats, tot parant atenció a les conseqüències en termes d’eficiència econòmica i benestar social. A través de l’anàlisi d’algunes situacions, el professor ens va fer entendre alguns casos en els quals la política econòmica pot realment ser implementada per introduir canvis a la realitat de l’activitat econòmica i empresarial que es tradueixen en una alteració de la distribució de les oportunitats i la renda de manera més eficient o, quan sigui necessari o socialment desitjable, més justa i equitativa.

D’altra banda, cal recordar que Guillem López Casasnovas és professor titular d’una assignatura optativa sobre Gestió Pública, a la qual des d’El Xarrup us encoratgem vivament a tots a matricular-vos-hi en el futur. Aquesta, ofereix una visió molt completa i àmplia sobre les interrelacions entre l’economia i l’estat, així com les complementarietats que existeixen entre les decisions dels agents privats i dels ens públics.

L’equip d’El Xarrup vàrem gravar la sessió per tots aquells que us potser us la vau perdre i la voleu recuperar. La podeu veure en el vídeo que us adjuntem en aquest post.

“Capital in the Twenty-First Century”: Thomas Piketty inaugura el curs 2014-2015 a la Facultat d’Econòmiques de la UPF

10388069_634744683308768_7918333757910236078_nEl passat dimecres 15 d’octubre el prestigiós Thomas Piketty va ser a la Universitat Pompeu Fabra per inaugurar el curs de la Facultat d’Economia i Empresa. Un auditori ple de gom a gom, amb més de 400 estudiants, va rebre càlidament a l’economista més mediàtic del present per escoltar la seva presentació sobre el best-seller que ha arrassat a totes les llibreries Capital i the 21st Century. La Lliçó inaugural va constar d’una exposició per part de Piketty seguida d’un torn obert de preguntes del públic.

El llibre consta de varies parts, i Piketty es va centrar en  l’explicació de la tercera i la quarta durant la seva conferència a la UPF.

  • Part 1. Income and Capital
  • Part 2. The dynamics of the capital/income ratio
  • Part 3. The structure of inequalities
  • Part 4. Regulating capital in the 21st century

IMG_3885

Thomas Piketty és un economista francès que investiga sobre capital, riquesa i desigualtat. És Professor i Director d’Estudis a l‘École des Hautes Études en Sciences Sociales (EGESS) i professor a la Paris School of Economics. En el seu llibre “Capital in the Twenty-First Century”, emfatitza en els temes del seu treball relacionats amb les concentracions de capital i la seva distribució al llarg dels darrers 250 anys. El llibre discuteix sobre com la ràtio de retorn del capital als països desenvolupats és persistentment més gran que la ràtio de creixement econòmic, éssent això el que fonamentalment causa un increment de la desigualtat. Per tal de solucionar aquest problema, Piketty proposa més redistribució a través d’una taxa global a la riquesa.

IMG_3879

L’equip d’El Xarrup vam gravar la sessió completa per a tots aquells que us la vàreu perdre o que la vulgueu tornar a reviure.

Generació 2014. Els joves catalans davant del mirall

Avui, la Universitat Pompeu Fabra ha acollit la presentació de “Generació 2014: els joves catalans del mirall” un estudi realitzat per dos ex-alumnes, Albert Barqué i Adrià Aldomà, que analitza descriptivament la situació i els reptes de futur que ens trobem la “generació dos mil”; que explora i replanteja el futur en totes les seves dimensions. Està editat i publicat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, una unitat dedicada a l’anàlisi i el debat que actualment està integrada a la Secretaria General del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. L’acte ha estat presidit pel degà de la Facultat,  Vicente Ortún.

D'esquerra a dreta: El degà Vicente Ortún, i els autors de l'estudi Adrià Aldomà i Albert Barqué a l'inici de l'acte.

D’esquerra a dreta: El degà Vicente Ortún, i els autors de l’estudi Adrià Aldomà i Albert Barqué a l’inici de l’acte.

Els autors han explicat el canvi de paradigma en el sistema de valors, de la societat materialista a la post-materialista, encara més hedonista que l’anterior. En aquest darrer decenni, la revolució digital ha comportat en si mateixa una revolució en la manera de concebre l’entorn. Les xarxes socials, per exemple, han capgirat el sistema tradicional de relacions humanes i això tindrà un efecte notable en la concepció del futur en totes les seves vessants.

L’estudi, a més a més, passa també per l’àmbit econòmic i fins i tot polític-institucional. De fet, aquesta interdisciplinarietat ha estat augurada per ambdós en múltiples camps. Com a tall d’exemple, han comentat noves experiències de barreja d’arts, que fins ara semblaven anar en paral·lel. També, l’educació haurà de potenciar les capacitats de cada individu, però sense dirigir-se cap a una especialització plena ja que cal formar persones amb capacitats interdependents i adaptables a entorns canviants.

Finalment, en el camp de les institucions i centrant-ho en Catalunya, s’ha exposat com podria afectar el fet d’esdevenir un nou Estat; positiva o negativament, dependria de com aprofitéssim l’oportunitat.

Tot seguit, podeu veure el vídeo de la conferència.

“Dicotomia entre acadèmia i realitat?”: conferència organitzada per l’Assemblea d’Economia i Post-Crash Barcelona

Fa dues setmanes, el dimecres 21 de maig del 2014, la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra va acollir a les seves instal·lacions la primera conferència organitzada pel moviment recén sorgit “Post-Crash Barcelona” i per la ja ben assentada des de fa anys Assemblea d’Economia de la UPF. La conferència, titulada “Dicotomia entre acadèmia i realitat?” buscava analitzar la relació entre la racionalitat i l’economia des de la psicologia, l’economia del comportament i el mètode experimental.

L’acte va començar amb una introducció per part dels organitzadors sobre la seva estructura (exposicions de les posicions inicials de cada ponent seguides d’un posterior debat i preguntes del públic) i una explicació sobre la raó de ser del moviment Post-Crash Economics i, en concret, el seu funcionament i implantació a Barcelona.

A l’inici de la conferència, també, l’Assemblea d’Economia de la UPF i el grup Post-Crash Economics Barcelona vàren presentar el manifest internacional que fou presentat, fa unes setmanes, a països de tot al món, en favor de més pluralitat a l’ensenyament de la ciència econòmica. 

Manifest internacional per major pluralitat a la ciència econòmica

Manifest internacional per major pluralitat a la ciència econòmica

Els ponents a la conferència hi van participar:

  • Jose Apesteguia, PhD Public University of Navarre (professor a la UPF i Barcelona GSE i investigador a ICREA. Especialitzat en economic theory i decision theory, entre d’altres)
  • Rosemarie Nagel, PhD University of Bonn (professora a la UPF i investigadora a ICREA . Especialitzada en experimental economics i neuro-economics, entre d’altres)
  • Robin Hogarth, PhD University of Chicago (professor emèrit a la UPF i afiliat a la Barcelona GSE i investigador a ICREA. Especialitzat en decision making processes, processes of learning, entre d’altres)

 Tota la conferència es va desenvolupar en anglès i tot seguit us en ressaltem les notes més destacades:

Introducció inicial per part dels organitzadors a la conferència "Dicotomia entre acadèmia i realitat?"

Introducció inicial per part dels organitzadors a la conferència “Dicotomia entre acadèmia i realitat?”

1) Initial expositions of the speakers 

Rose-Marie Nagel:

  • Economists should be engaged to help building a new shape for society
  • Theory and behaviour do not always go together and we need to find this convergence in order to make economics a more useful science for society
  • Theory again with a new game to fix out of equilibrium behaviour. Behaviour realities should be better accomodated into economic theory, and the best way to advance in this direction is the experimental economy. Researchers to pay better attention to the experimental economy findings.
  • Searching for other people in other fields to create synergies and better cooperation between disciplines

Robin Hogarth:

  • Macroeconomics and microeconomics do not deal at all
  • Not easy to isolate scientific factors from other factors
  • Education in economics: we need much more of a pluralistic way of looking at the world. If we go back to 300 hundred years ago they were studying one thing. Now we study a lot of things at the same time; econometrics, time series, statistics. How do we put everything together?
  • We learn mainly through experience, and this is not always taken into account by the economic science or others social sciences

Jose Apesteguia: starts by exposing a summary of what we learn at university, focusing on individual decision-making theory+risk+utility function with different shapes

  • The core issue is that over the last decades we know a lot about how actually individual behaviour functions….but in reality we are nicer than economics assumes individuals are. We care about reciprocity, we care about social norms, we care about inequality…
  • Bad news: we are not as intelligent as economics assumes individuals are. Cognitive limitations. It is not about forgetting about formality and mathematical modeling, simplifications… maths is an extremely powerful tool we need to use. we just need to change a bit some of the assumptions.
  • New utility function that takes into account how I am and as well takes into account others around us. incorporate reciprocity (this is already done)
  • Guy who cares about outcomes, but there is always a reference point
  • We don’t have a perfect understanding of probabilities (we transform, somehow,the probabilities)
  • We try to make the modeling more realistic to our human nature
  • Alternative modeling of the discounting

 

Imatge de la conferència "Dicotomia entre acadèmia i realitat?"

Imatge de la conferència “Dicotomia entre acadèmia i realitat?”

 

2) Debate between the speakers

Is it possible to apply economic modeling to other fields that are not purely economic or directly related decision-making theory?

  • Rose Marie Nagel points out that not everything we do in life (like washing the dishes) it is the result of a maximization problem..
  • Hogarth: people are not stupid, peolple are intentionally rational; people want to do the right thing. People are actually behaving by a sense of rationality, but when we interact things become much more difficult. The economic models are very usfeul (GeryBecker->economics of crime).
  • If we had a pure market economy all our decisions and environment would be defines by the market, and not by the government.

Having studied voting elections through experiments, how do you think that massive phenomenons can affect decions taken by individuals?

  • Rose-Marie Nagel talks about the difficulties of interaction between many individuals when we take into account the cooperating problems.
  • We underestimate the power of history; we cannot learn from past actions and we cannot predict future events. Capacity of predicting bubbles.
  • Cooperation between different sciences and economics today is not the best of ones, this should be more empowered and protected
  • Power of networks today….and network effectsHogarth is optimistic in this sense!!! Interactions between different sciences has been increasing.

In your opinion, which changes would you introduce in the undergraduate studies plan?

  • There is a need to understand the classic model, maybe we don not need that many classes to understand the classic model
  • More importance should be given to the experimental economics and experiments done in class
  • We should also introduce ethics in the studies plan
  • Some changes would help to make the maths much more transparent
  • Rose Marie Naguel sends to the audience an optimist message: “Optimism for the next generation: it will not be so difficult to create a new university model, because we have already created the language that we  need in order to do so” 
  • Connexion between academia and the real world: a lot can be done by students in terms of relating what they learn with what they read in the news

Are economists really willing to adopt and welcome what other sciences can contribute?  

  • They are more now willing than they used to be! Research in policy implications of the failures of the models and irrationality of individuals.
  • Importance of emotions (we do not always take into account all options and probabilities!!! we decide emotionally)
  • Rose Maria Naguel: It is all about a change in our state of mind, nothing else.

To finish this brief summary of the conference content, three key aspects could be pointed out:

  1. CONSUME!-> should be translated into “CONSUME WELL!”
  2. ENVIRONMENT should be added as a new variable in UTILITY FUNCTIONS students and economists work with
  3. If we promote this changes within the economic analysis and this new state of mind….We will probably see all problems from a very DIFFERENT PERSPECTIVE

“Economia i ètica: la solució a la crisi?”

El dimecres 30 d’abril va tenir lloc a la Universitat Pompeu Fabra “Economia i ètica: la solució a la crisi?” organitzat per l’associació d’estudiants Thomas More, una jove associació que té com a base la llibertat i la dignitat de la persona humana i pretén promoure entre els joves valors en l’àmbit de la cultura i la solidaritat.

L’acte va comptar amb la presència del nostre degà el dr. Vicente Ortún i els dos ponents: Benito Arruñada, Catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPF, i Antonio Argandoña, Catedràtic de Responsabilitat Social de l’Empresa de l’IESE.

BmdjsyqCMAEFmfa

“Espanya és el país on els ciutadans més critiquen als seus polítics, però són els que menys s’informen sobre política. Podríem dir que som els pitjors ciutadans” B. Arruñada

El dr. Arruñada, focalitzant-se en el rol de les institucions, va ser molt crític amb la intel·lectualitat espanyola majoritària, acusant-la d’errar en el diagnòstic; no existeixen les solucions màgiques i els nostres polítics no són res més que el reflex de la societat. No cal, doncs, canviar el sistema de transmissió de preferències, sinó educar aquestes preferències “que el ciutadà sàpiga el que realment vol, i així ser més lliure”.

“És una crisi ètica? És clar que sí! (…) Totes les misèries humanes han sortit en aquesta crisi” A. Argandoña

Segons el dr. Argandoña, la falta d’objectiu col·lectiu i l’individualisme ha estat un factor clau en l’actual conjuntura econòmica. És, per tant, aquest individualisme i manca de responsabilitat que fa que els individus deleguin a l’Estat tot i més. D’altra banda, el dr. Argandoña també va fer autocrítica a tots els economistes que no tenim una visió prou àmplia per tractar els problemes en que ens enfrontem, des d’una perspectiva més sociològica o psicològica, disciplines que sovint sembla que treballen paral·lelament però que ell augura que l’economia farà (i està fent) un tomb en aquesta direcció: els economistes no hem d’oblidar que l’economia és una ciència social.

“Lo que he aprendido hasta ahora como inversor” per Jonathan Tepper

Imatge

El passat dilluns a l’auditori del campus de Ciutadella va tenir lloc la conferència organitzada per l’associació d’estudiants Joves Traders Catalans (@JovesTradersCat) a càrrec de Jonathan Tepper, graduat en Economia i Història per la Universitat de North Carolina (Chapel Hill) i màster (M.Litt) en història moderna per la Universitat d’Oxford. A part de dedicar-se a l’anàlisi macroeconòmic i a escriure (és co-autor d’Endgame: The End of the Debt Supercycle sobre les crisis de deute sobirà), és gestor i analista d’inversions en fons especulatius. Ha treballat, entre d’altres, a Bank of America i al ja desaparegut Lehman Brothers. Els darrers anys va recomanar apostar per la caiguda del deute espanyol. També se’l coneix per ser un dels finalistes del premi Wolfson d’economia que oferia 250.000 lliures per aquella persona capaç d’idear un pla per a desmantellar l’euro de manera segura. Segons explica, el govern de Zapatero va demanar a la majoria de mitjans de comunicació que se’l deixés de citar. Un dels pocs programes a través dels quals s’ha donat a conèixer a Catalunya ha estat Singulars (Tv3), amb Jaume Barberà.

Tepper va ser clar, directe i molt breu en la seva exposició, preferint donar pas directament a les qüestions que interessaven als assistents. La primera paradoxal lliçó que va voler ensenyar va ser “no siguis un especulador”. Desmuntant alguns mites, l’analista va explicar que no és bona idea entrar en el negoci de l’especulació a menys que t’hi puguis dedicar a temps complet, i que la majoria de traders hi perd diners. Per a ell, un bon trader és aquell qui sap identificar quan la gent s’equivoca, ja que segons ell al sector financer quan la majoria de gent està d’acord amb alguna cosa és molt probable que aquesta majoria s’estigui equivocant.

Dit això, va ressaltar que en aquest negoci (així com amb tot) és molt important perdre la por a equivocar-se. Citant a Soros, va dir que un cop entenguéssim que un coneixement imperfecte és part inherent a la condició humana, no hi ha vergonya en cometre errors sinó en no corregir-los. I, sobretot, cal ser humil, ja que com deia John Templeton, “un inversor que sap totes les respostes ni tan sols entén les preguntes”.

Tot seguit, Tepper va aconsellar tenir sempre en ment les dues regles bàsiques per a apostar: 1) Si no apostes, no pots guanyar 2) Si ho perds tot, no pots tornar a jugar. El model de Warren Buffet és per a ell dels més fàcils de reproduir, ja que es basa en la paciència i no tant en la intel·ligència, apostant (en paraules de Buffet) en “empreses que un idiota podria gestionar perquè tard o d’hora un idiota ho farà”. Saber on buscar és important també. Les recomanacions del ponent van estar dirigides a actius odiats per gairebé tothom (e.g. empreses asiàtiques l’any 97, russes el 98, la banca espanyola l’any 2009, etc), companyies en bona posició amb alts retorns de capital i escassa competència, companyies barates que estan comprant les seves pròpies accions i companyies experimentant canvis catalitzadors (escissions, sortides de fallida, etc).

Finalment, també va voler destacar que un dels errors més importants dels analistes i que els impedeixen fer bones prediccions és que observen els mercats separadament. En aquest sentit diu que és molt important analitzar les correlacions o incorrelacions entre diferents mercats. Amb eines com aquesta, afirma Tepper, es podrien haver notat amb anterioritat els greus problemes de finançament interbancari per exemple al sistema bancari espanyol.

Durant el torn de preguntes, Tepper va abordar una gran varietat de temes com ara el de la seva tesi del grau en Economia on va afirmar que l’Eurozona no podria ser mai una zona monetària òptima, les divergències en competitivitat entre països en el si d’aquesta unió monetària en part causat per la falta de flexibilització en alguns mercats laborals com ara l’espanyol, la mala gestió del govern espanyol en referència al rescat de la banca espanyola (segons ell s’hauria d’haver deixat caure el sistema bancari espanyol i donar pas a la recapitalització amb fons privats), fins a consells com ara el de vendre l’or si pugen els tipus d’interès (reals), no entrar en la bombolla dels bitcoins, confiar en l’anàlisi fonamental i adonar-se que els millors inversors del món són els que porten la contrària a tothom.

L’associació JTC es dedica al món de les finances i les inversions mitjançant tertúlies i conferències com la del passat dilluns, així com també amb l’organització i gestió conjunta d’una cartera global. Si hi estàs interessat o vols saber-ne més, podeu consultar tant el seu Twitter (@JovesTradersCat) o el seu web http://www.jovestraderscatalans.com.

Aspectes econòmics de la independència de Catalunya

El passat dimecres 30  de gener es va encetar el cicle de debats sobre la independència de Catalunya.En aquesta primera sessió es va debatre exclusivament aspectes econòmics. Els encarregats de mostrar els diferents punts de vista i exposar la seva visió sobre el tema van ser Juan Carlos Conesa, professor d’Economia de la UAB, Ángel de la Fuente, investigador de l’IAE i coautor de l’informe de la Fundación de el Análisis y los estudiós sociales (FAES) “El mito fiscal, Jordi Galí, director del CREI i membre del Col•lectiu Wilson i Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF._MG_3578

El debat va estar dividit en dos parts. Durant la primera hora els ponents va disposar cadascun d’ells d’un quart d’hora per explicar el seu punt de vista sobre la independència i la consegüent justificació amb gràfics i dades i la següent hora el públic va poder intervenir i interpel·lar els assistents. Llegeix més…

“Martín Lutero y la inestabilidad del Euro”

_MG_3235Existeix el gen catòlic del deute? Així ha obert César Molinas la conferència “Martín Lutero y la inestabilidad del euro” que ha tingut lloc aquest 17 de gener a l’Auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra i que forma part de  l’Aula Oberta en el marc de l’ assignatura Organitzacions Econòmiques i Mercats. Tot i la complexitat del tema, en César Molinas, matemàtic i doctor en economia per la LSE a més de soci fundador de la consultora Multa Paucis, soci i conseller de CRB Inverbío SGFCR i de Tagua Capital SGFCR ha donat la conferència al voltant de la religió, la història i l’economia amb un to didàctic i senzill. Llegeix més…