Arxius | Noticies UPF RSS for this section

La banca d’inversió: tot allò que encara no saps

L’equip del Xarrup vam tenir l’oportunitat el dimecres passat, 27 de maig, d’assistir a una activitat organitzada per Pompeu Consulting Finance, interessant en la forma i en el fons, que tenia per objecte la banca d’inversió. La xerrada va ser a càrrec d’un ex alumne de la nostra casa, Edgar Company, que actualment està treballant a un banc d’inversió líder en el sector, a la City de Londres. Quins van ser els punts més destacables de l’activitat?

IMG_0162

Què fa la banca d’inversió?

Assisteix a empreses privades i governs a obtenir accés al mercat de capitals mitjançant diferents tècniques. També s’ocupa d’oferir assessorament en operacions de fusions i adquisicions (M&A, en les seves sigles en anglès) de les empreses. Els bancs d’inversió tracten activitats completament diferents a les que pugui fer un banc comercial: els primers ofereixen assessorament (IBD) i accés al mercat de capitals (mercats) mentre els últims s’ocupen de crear valor captant dipòsits i fent préstecs.

Quins rols es poden exercir dintre la Banca d’Inversió?

A grans trets, es pot diferenciar entre “mercats” (informació pública) i “IBD” (informació privada). La primera es caracteritza per tractar amb informació pública sobre el mercat; la última, té accés a informació privada, que és utilitzada per assessorar a empreses respecte temes de fusions i adquisicions o sobre estructures de capital.

Dintre “mercats” hi trobem rols com “sales”, “research” i “trading”, de manera que en aquesta última divisió, donades les seves característiques especialment tècniques, es necessita personal amb grans capacitats de realitzar càlculs numèrics, habitualment matemàtics, físic o químics.

En canvi, dintre el món “IBD” (“Investment Banking Division”), que s’ocupa de la informació privada, s’hi troben molts equips diferents, entre els quals destaquen els equips de “country”, els de “product” i els de “industry”. Els primers s’ocupen d’estudiar quines oportunitats hi ha al país en qüestió, és a dir conèixer què està passant dins d’aquell mercat; dintre els equips de “product” es troben equips de “Equity Capital Markets” (ECM) que s’ocupa de l’assessorament en tot tipus de productes relacions amb “equity”, com per exemple els bons convertibles o les sortides a borsa, equips de “Debt Capital Markets” (DCM), que s’encarreguen de l’emissió de bons, “leverage finance”, dedicats al finançament per a empreses amb un perfil més arriscat i, finalment, els equips de M&A. Per últim, els equips de “industry” han de conèixer el sector en el que es fa la transacció, es tracta per exemple d’equips com “financial institutions”, “utilities” o “telecom”.


Com s’estructuren?

Pel que fa a “mercats”, l’estructura és més plana, no molt piramidal. Les progressions laborals són més abstractes, ja que es pot ascendir més ràpidament però tens menys garantit l’ascens progressiu.

En canvi, a “IBD”, l’estructura és més piramidal i s’entén que es dóna més facilitats a les promocions dels treballadors, d’acord amb les seves capacitats i esforç. Els tres primers anys se sol ocupar la plaça com a “analyst”, dins de la qual existeix una jerarquia pròpia, i més endavant, si es segueix promocionant, s’assoleix el paper de “associate”, VP, “director” fins “Managing Director”. Es tracta, en definitiva, d’una estructura molt escalonada on cada any l’ascens és quasi garantit.


IMG_0161

A més, durant la mateixa activitat es van entregar els premis DIF BROKER, on el guanyador va ser Rafael García. Dit això, només ens queda animar-vos a tots aquells interessats en la matèria a què seguiu participant en els actes que s’organitzen des de les associacions de la nostra Universitat, en especial d’aquelles que tracten temes de la nostra vessant, la de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials.

 

“Del què al com de la política econòmica”: Aula Oberta a càrrec del professor Guillem López Casasnovas

foto

El passat dimecres 5 de novembre va tenir lloc a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra una conferència a càrrec del professor Guillem López Casasnovas en el marc de l’activitat que coneixem com a Aula Oberta.

El professor va fer una classe oberta a tots els estudiants i a la comunitat universitària per tal d’analitzar de manera sintetitzada i a través de l’anàlisi d’alguns principis i exemples quina és la influència de la intervenció pública en la presa de decisions dels agents privats, tot parant atenció a les conseqüències en termes d’eficiència econòmica i benestar social. A través de l’anàlisi d’algunes situacions, el professor ens va fer entendre alguns casos en els quals la política econòmica pot realment ser implementada per introduir canvis a la realitat de l’activitat econòmica i empresarial que es tradueixen en una alteració de la distribució de les oportunitats i la renda de manera més eficient o, quan sigui necessari o socialment desitjable, més justa i equitativa.

D’altra banda, cal recordar que Guillem López Casasnovas és professor titular d’una assignatura optativa sobre Gestió Pública, a la qual des d’El Xarrup us encoratgem vivament a tots a matricular-vos-hi en el futur. Aquesta, ofereix una visió molt completa i àmplia sobre les interrelacions entre l’economia i l’estat, així com les complementarietats que existeixen entre les decisions dels agents privats i dels ens públics.

L’equip d’El Xarrup vàrem gravar la sessió per tots aquells que us potser us la vau perdre i la voleu recuperar. La podeu veure en el vídeo que us adjuntem en aquest post.

“Capital in the Twenty-First Century”: Thomas Piketty inaugura el curs 2014-2015 a la Facultat d’Econòmiques de la UPF

10388069_634744683308768_7918333757910236078_nEl passat dimecres 15 d’octubre el prestigiós Thomas Piketty va ser a la Universitat Pompeu Fabra per inaugurar el curs de la Facultat d’Economia i Empresa. Un auditori ple de gom a gom, amb més de 400 estudiants, va rebre càlidament a l’economista més mediàtic del present per escoltar la seva presentació sobre el best-seller que ha arrassat a totes les llibreries Capital i the 21st Century. La Lliçó inaugural va constar d’una exposició per part de Piketty seguida d’un torn obert de preguntes del públic.

El llibre consta de varies parts, i Piketty es va centrar en  l’explicació de la tercera i la quarta durant la seva conferència a la UPF.

  • Part 1. Income and Capital
  • Part 2. The dynamics of the capital/income ratio
  • Part 3. The structure of inequalities
  • Part 4. Regulating capital in the 21st century

IMG_3885

Thomas Piketty és un economista francès que investiga sobre capital, riquesa i desigualtat. És Professor i Director d’Estudis a l‘École des Hautes Études en Sciences Sociales (EGESS) i professor a la Paris School of Economics. En el seu llibre “Capital in the Twenty-First Century”, emfatitza en els temes del seu treball relacionats amb les concentracions de capital i la seva distribució al llarg dels darrers 250 anys. El llibre discuteix sobre com la ràtio de retorn del capital als països desenvolupats és persistentment més gran que la ràtio de creixement econòmic, éssent això el que fonamentalment causa un increment de la desigualtat. Per tal de solucionar aquest problema, Piketty proposa més redistribució a través d’una taxa global a la riquesa.

IMG_3879

L’equip d’El Xarrup vam gravar la sessió completa per a tots aquells que us la vàreu perdre o que la vulgueu tornar a reviure.

La UPF es manté com l’única universitat espanyola al Top 200 del rànquing Times Higher Education

Times Higher Education (THE) ha presentat els resultats del rànquing que elabora anualment, un dels més prestigiosos i amb més projecció global. En aquesta edició, la UPF es manté com la primera universitat espanyola d’aquesta classificació -l’única entre les 200 millors-, ocupant la posició 165 des d’un punt de vista global i la 72 a escala europea.

En aquesta edició, destaquen també els resultats aconseguits en l’àmbit de les Ciències Socials, on la Universitat ocupa la posició 67 a escala global i 19 a Europa. L’excel·lent posició en aquest camp es deu, entre altres factors, als excel·lents resultats que la Universitat obté en l’indicador “cites” d’aquest apartat. Tant el rànquing general com els rànquings per àmbits de coneixement s’elaboren a partir de la combinació de tretze indicadors corresponents a cinc gran àrees, ponderades de la manera següent: docència (30%), recerca (30%), internacionalització (7.5%), transferència (2.5%) i cites (30%). En aquest darrer, que mesura l’impacte de les publicacions i, per tant, la influència de la recerca realitzada en una institució, la UPF obté una puntuació de 95.9 punts, un resultat molt similar al d’universitats de referència com Harvard (96.9), Yale (95.3) o Òxford (87.3).

En la classificació general, en relació a l’edició del 2013, la UPF perd, lleugerament, pes en els indicadors que mesuren la docència, la recerca i la transferència però millora en la seva internacionalització i l’impacte de les cites. Els darrers rànquings publicats apunten en aquesta línia. A la darrera edició del reconegut rànquing QS, també es destacava la projecció internacional de la institució, situant la UPF com la primera universitat de l’Estat en percentatge de professorat internacional, i encapçalant també la classificació de Ciències Socials. D’altra banda, en el rànquing que elabora la Universitat de Shanghai, la UPF se situava també com la primera universitat espanyola en l’àmbit de les Ciències Socials (en concret, al Top 75 del món en la disciplina d’Economia i Negocis); malgrat que la metodologia emprada per aquest rànquing afavoreix les universitats de major tamany i amb major recorregut històric. Així mateix, de les cinc disciplines que avalua aquest rànquing, la UPF es va situar també entre les 200 millors en Ciències de la Computació (Matemàtiques, Física i Química són les tres altres disciplines avaluades).

Domini anglosaxó en el Top 100

L’edició 2014 del rànquing del Times Higher Education mostra, un any més, el domini de les universitats anglosaxones, essencialment, nord-americanes i britàniques. Tal com succeïa en l’edició anterior, les deu primeres posicions les ocupen aquestes universitats: l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, Harvard, Oxford, Stanford, Cambridge, MIT, Princeton, Berkeley, Imperial College London i Yale (amb algun intercanvi de posició entre aquestes universitats en relació a l’edició del 2013). En relació a la classificació general, la meitat del Top 100 mundial l’ocupen universitats nord-americanes; seguides, en nombre, per les europees (34, de les quals 11 britàniques, 6 holandeses i 6 alemanyes), les asiàtiques (12) i australianes (5). No hi ha cap universitat llatinoamericana en aquest bloc.

Finalment, pel que fa a les universitats espanyoles i catalanes, la UB se situa al bloc 201-225 i la UAB entre les 226-250, per davant de les universitats de València i Autònoma de Madrid (bloc 301-350) i Universitat de Navarra (bloc 351-400).

Guillem López Casasnovas, distingit pel govern català amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari

Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat distingit recentment pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb la medalla Josep Trueta.

Les medalles i plaques Josep Trueta s’atorguen anualment, respectivament, a nou personalitats del món sanitari i a tres entitats que, pels seus mèrits, han destacat de manera significativa pels serveis prestats amb vista al progrés i a la millora de la sanitat.

Creades l’any 1997 coincidint amb el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català, les distincions es lliuraran el proper 25 de setembre al Palau de la Generalitat de Catalunya.

Expert en economia de la salut i membre de diversos consells assessors

Guillem López Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 1955) catedràtic d’Economia de lla UPF des del 1992, es va doctorar en Economia Pública per la Universitat de York (Regne Unit) i ha impartit docència a diverses universitats internacionals. El 1986 va crear el primer Postgrau en Economia de la Salut i Gestió Sanitària i el 1996 va fundar el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF), que va dirigir fins al 2005, i del qual actualment ‘és investigador principal i vocal del seu Consell de Govern.

A la UPF, ha estat vicerector d’Economia i Relacions Internacionals (2000-2004) i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Ha estat president de la International Health Economics Association (2007-2013) i ha exercit d’assessor sènior per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre les desigualtats en salut a la Unió Europea.

Actualment, i des del 2005, és conseller independent del Consell de Govern del Banc d’Espanya i membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) i del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST). Des de l’any 2000 també és membre del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Generació 2014. Els joves catalans davant del mirall

Avui, la Universitat Pompeu Fabra ha acollit la presentació de “Generació 2014: els joves catalans del mirall” un estudi realitzat per dos ex-alumnes, Albert Barqué i Adrià Aldomà, que analitza descriptivament la situació i els reptes de futur que ens trobem la “generació dos mil”; que explora i replanteja el futur en totes les seves dimensions. Està editat i publicat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, una unitat dedicada a l’anàlisi i el debat que actualment està integrada a la Secretaria General del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. L’acte ha estat presidit pel degà de la Facultat,  Vicente Ortún.

D'esquerra a dreta: El degà Vicente Ortún, i els autors de l'estudi Adrià Aldomà i Albert Barqué a l'inici de l'acte.

D’esquerra a dreta: El degà Vicente Ortún, i els autors de l’estudi Adrià Aldomà i Albert Barqué a l’inici de l’acte.

Els autors han explicat el canvi de paradigma en el sistema de valors, de la societat materialista a la post-materialista, encara més hedonista que l’anterior. En aquest darrer decenni, la revolució digital ha comportat en si mateixa una revolució en la manera de concebre l’entorn. Les xarxes socials, per exemple, han capgirat el sistema tradicional de relacions humanes i això tindrà un efecte notable en la concepció del futur en totes les seves vessants.

L’estudi, a més a més, passa també per l’àmbit econòmic i fins i tot polític-institucional. De fet, aquesta interdisciplinarietat ha estat augurada per ambdós en múltiples camps. Com a tall d’exemple, han comentat noves experiències de barreja d’arts, que fins ara semblaven anar en paral·lel. També, l’educació haurà de potenciar les capacitats de cada individu, però sense dirigir-se cap a una especialització plena ja que cal formar persones amb capacitats interdependents i adaptables a entorns canviants.

Finalment, en el camp de les institucions i centrant-ho en Catalunya, s’ha exposat com podria afectar el fet d’esdevenir un nou Estat; positiva o negativament, dependria de com aprofitéssim l’oportunitat.

Tot seguit, podeu veure el vídeo de la conferència.

“Dicotomia entre acadèmia i realitat?”: conferència organitzada per l’Assemblea d’Economia i Post-Crash Barcelona

Fa dues setmanes, el dimecres 21 de maig del 2014, la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra va acollir a les seves instal·lacions la primera conferència organitzada pel moviment recén sorgit “Post-Crash Barcelona” i per la ja ben assentada des de fa anys Assemblea d’Economia de la UPF. La conferència, titulada “Dicotomia entre acadèmia i realitat?” buscava analitzar la relació entre la racionalitat i l’economia des de la psicologia, l’economia del comportament i el mètode experimental.

L’acte va començar amb una introducció per part dels organitzadors sobre la seva estructura (exposicions de les posicions inicials de cada ponent seguides d’un posterior debat i preguntes del públic) i una explicació sobre la raó de ser del moviment Post-Crash Economics i, en concret, el seu funcionament i implantació a Barcelona.

A l’inici de la conferència, també, l’Assemblea d’Economia de la UPF i el grup Post-Crash Economics Barcelona vàren presentar el manifest internacional que fou presentat, fa unes setmanes, a països de tot al món, en favor de més pluralitat a l’ensenyament de la ciència econòmica. 

Manifest internacional per major pluralitat a la ciència econòmica

Manifest internacional per major pluralitat a la ciència econòmica

Els ponents a la conferència hi van participar:

  • Jose Apesteguia, PhD Public University of Navarre (professor a la UPF i Barcelona GSE i investigador a ICREA. Especialitzat en economic theory i decision theory, entre d’altres)
  • Rosemarie Nagel, PhD University of Bonn (professora a la UPF i investigadora a ICREA . Especialitzada en experimental economics i neuro-economics, entre d’altres)
  • Robin Hogarth, PhD University of Chicago (professor emèrit a la UPF i afiliat a la Barcelona GSE i investigador a ICREA. Especialitzat en decision making processes, processes of learning, entre d’altres)

 Tota la conferència es va desenvolupar en anglès i tot seguit us en ressaltem les notes més destacades:

Introducció inicial per part dels organitzadors a la conferència "Dicotomia entre acadèmia i realitat?"

Introducció inicial per part dels organitzadors a la conferència “Dicotomia entre acadèmia i realitat?”

1) Initial expositions of the speakers 

Rose-Marie Nagel:

  • Economists should be engaged to help building a new shape for society
  • Theory and behaviour do not always go together and we need to find this convergence in order to make economics a more useful science for society
  • Theory again with a new game to fix out of equilibrium behaviour. Behaviour realities should be better accomodated into economic theory, and the best way to advance in this direction is the experimental economy. Researchers to pay better attention to the experimental economy findings.
  • Searching for other people in other fields to create synergies and better cooperation between disciplines

Robin Hogarth:

  • Macroeconomics and microeconomics do not deal at all
  • Not easy to isolate scientific factors from other factors
  • Education in economics: we need much more of a pluralistic way of looking at the world. If we go back to 300 hundred years ago they were studying one thing. Now we study a lot of things at the same time; econometrics, time series, statistics. How do we put everything together?
  • We learn mainly through experience, and this is not always taken into account by the economic science or others social sciences

Jose Apesteguia: starts by exposing a summary of what we learn at university, focusing on individual decision-making theory+risk+utility function with different shapes

  • The core issue is that over the last decades we know a lot about how actually individual behaviour functions….but in reality we are nicer than economics assumes individuals are. We care about reciprocity, we care about social norms, we care about inequality…
  • Bad news: we are not as intelligent as economics assumes individuals are. Cognitive limitations. It is not about forgetting about formality and mathematical modeling, simplifications… maths is an extremely powerful tool we need to use. we just need to change a bit some of the assumptions.
  • New utility function that takes into account how I am and as well takes into account others around us. incorporate reciprocity (this is already done)
  • Guy who cares about outcomes, but there is always a reference point
  • We don’t have a perfect understanding of probabilities (we transform, somehow,the probabilities)
  • We try to make the modeling more realistic to our human nature
  • Alternative modeling of the discounting

 

Imatge de la conferència "Dicotomia entre acadèmia i realitat?"

Imatge de la conferència “Dicotomia entre acadèmia i realitat?”

 

2) Debate between the speakers

Is it possible to apply economic modeling to other fields that are not purely economic or directly related decision-making theory?

  • Rose Marie Nagel points out that not everything we do in life (like washing the dishes) it is the result of a maximization problem..
  • Hogarth: people are not stupid, peolple are intentionally rational; people want to do the right thing. People are actually behaving by a sense of rationality, but when we interact things become much more difficult. The economic models are very usfeul (GeryBecker->economics of crime).
  • If we had a pure market economy all our decisions and environment would be defines by the market, and not by the government.

Having studied voting elections through experiments, how do you think that massive phenomenons can affect decions taken by individuals?

  • Rose-Marie Nagel talks about the difficulties of interaction between many individuals when we take into account the cooperating problems.
  • We underestimate the power of history; we cannot learn from past actions and we cannot predict future events. Capacity of predicting bubbles.
  • Cooperation between different sciences and economics today is not the best of ones, this should be more empowered and protected
  • Power of networks today….and network effectsHogarth is optimistic in this sense!!! Interactions between different sciences has been increasing.

In your opinion, which changes would you introduce in the undergraduate studies plan?

  • There is a need to understand the classic model, maybe we don not need that many classes to understand the classic model
  • More importance should be given to the experimental economics and experiments done in class
  • We should also introduce ethics in the studies plan
  • Some changes would help to make the maths much more transparent
  • Rose Marie Naguel sends to the audience an optimist message: “Optimism for the next generation: it will not be so difficult to create a new university model, because we have already created the language that we  need in order to do so” 
  • Connexion between academia and the real world: a lot can be done by students in terms of relating what they learn with what they read in the news

Are economists really willing to adopt and welcome what other sciences can contribute?  

  • They are more now willing than they used to be! Research in policy implications of the failures of the models and irrationality of individuals.
  • Importance of emotions (we do not always take into account all options and probabilities!!! we decide emotionally)
  • Rose Maria Naguel: It is all about a change in our state of mind, nothing else.

To finish this brief summary of the conference content, three key aspects could be pointed out:

  1. CONSUME!-> should be translated into “CONSUME WELL!”
  2. ENVIRONMENT should be added as a new variable in UTILITY FUNCTIONS students and economists work with
  3. If we promote this changes within the economic analysis and this new state of mind….We will probably see all problems from a very DIFFERENT PERSPECTIVE

“Economia i ètica: la solució a la crisi?”

El dimecres 30 d’abril va tenir lloc a la Universitat Pompeu Fabra “Economia i ètica: la solució a la crisi?” organitzat per l’associació d’estudiants Thomas More, una jove associació que té com a base la llibertat i la dignitat de la persona humana i pretén promoure entre els joves valors en l’àmbit de la cultura i la solidaritat.

L’acte va comptar amb la presència del nostre degà el dr. Vicente Ortún i els dos ponents: Benito Arruñada, Catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPF, i Antonio Argandoña, Catedràtic de Responsabilitat Social de l’Empresa de l’IESE.

BmdjsyqCMAEFmfa

“Espanya és el país on els ciutadans més critiquen als seus polítics, però són els que menys s’informen sobre política. Podríem dir que som els pitjors ciutadans” B. Arruñada

El dr. Arruñada, focalitzant-se en el rol de les institucions, va ser molt crític amb la intel·lectualitat espanyola majoritària, acusant-la d’errar en el diagnòstic; no existeixen les solucions màgiques i els nostres polítics no són res més que el reflex de la societat. No cal, doncs, canviar el sistema de transmissió de preferències, sinó educar aquestes preferències “que el ciutadà sàpiga el que realment vol, i així ser més lliure”.

“És una crisi ètica? És clar que sí! (…) Totes les misèries humanes han sortit en aquesta crisi” A. Argandoña

Segons el dr. Argandoña, la falta d’objectiu col·lectiu i l’individualisme ha estat un factor clau en l’actual conjuntura econòmica. És, per tant, aquest individualisme i manca de responsabilitat que fa que els individus deleguin a l’Estat tot i més. D’altra banda, el dr. Argandoña també va fer autocrítica a tots els economistes que no tenim una visió prou àmplia per tractar els problemes en que ens enfrontem, des d’una perspectiva més sociològica o psicològica, disciplines que sovint sembla que treballen paral·lelament però que ell augura que l’economia farà (i està fent) un tomb en aquesta direcció: els economistes no hem d’oblidar que l’economia és una ciència social.