“Lo que he aprendido hasta ahora como inversor” per Jonathan Tepper

El passat dilluns a l’auditori del campus de Ciutadella va tenir lloc la conferència organitzada per l’associació d’estudiants Joves Traders Catalans (@JovesTradersCat) a càrrec de Jonathan Tepper, graduat en Economia i Història per la Universitat de North Carolina (Chapel Hill) i màster (M.Litt) en història moderna per la Universitat d’Oxford. A part de dedicar-se a l’anàlisi macroeconòmic i a escriure (és co-autor d’Endgame: The End of the Debt Supercycle sobre les crisis de deute sobirà), és gestor i analista d’inversions en fons especulatius. Ha treballat, entre d’altres, a Bank of America i al ja desaparegut Lehman Brothers. Els darrers anys va recomanar apostar per la caiguda del deute espanyol. També se’l coneix per ser un dels finalistes del premi Wolfson d’economia que oferia 250.000 lliures per aquella persona capaç d’idear un pla per a desmantellar l’euro de manera segura. Segons explica, el govern de Zapatero va demanar a la majoria de mitjans de comunicació que se’l deixés de citar. Un dels pocs programes a través dels quals s’ha donat a conèixer a Catalunya ha estat Singulars (Tv3), amb Jaume Barberà.

Tepper va ser clar, directe i molt breu en la seva exposició, preferint donar pas directament a les qüestions que interessaven als assistents. La primera paradoxal lliçó que va voler ensenyar va ser “no siguis un especulador”. Desmuntant alguns mites, l’analista va explicar que no és bona idea entrar en el negoci de l’especulació a menys que t’hi puguis dedicar a temps complet, i que la majoria de traders hi perd diners. Per a ell, un bon trader és aquell qui sap identificar quan la gent s’equivoca, ja que segons ell al sector financer quan la majoria de gent està d’acord amb alguna cosa és molt probable que aquesta majoria s’estigui equivocant.

Dit això, va ressaltar que en aquest negoci (així com amb tot) és molt important perdre la por a equivocar-se. Citant a Soros, va dir que un cop entenguéssim que un coneixement imperfecte és part inherent a la condició humana, no hi ha vergonya en cometre errors sinó en no corregir-los. I, sobretot, cal ser humil, ja que com deia John Templeton, “un inversor que sap totes les respostes ni tan sols entén les preguntes”.

Tot seguit, Tepper va aconsellar tenir sempre en ment les dues regles bàsiques per a apostar: 1) Si no apostes, no pots guanyar 2) Si ho perds tot, no pots tornar a jugar. El model de Warren Buffet és per a ell dels més fàcils de reproduir, ja que es basa en la paciència i no tant en la intel·ligència, apostant (en paraules de Buffet) en “empreses que un idiota podria gestionar perquè tard o d’hora un idiota ho farà”. Saber on buscar és important també. Les recomanacions del ponent van estar dirigides a actius odiats per gairebé tothom (e.g. empreses asiàtiques l’any 97, russes el 98, la banca espanyola l’any 2009, etc), companyies en bona posició amb alts retorns de capital i escassa competència, companyies barates que estan comprant les seves pròpies accions i companyies experimentant canvis catalitzadors (escissions, sortides de fallida, etc).

Finalment, també va voler destacar que un dels errors més importants dels analistes i que els impedeixen fer bones prediccions és que observen els mercats separadament. En aquest sentit diu que és molt important analitzar les correlacions o incorrelacions entre diferents mercats. Amb eines com aquesta, afirma Tepper, es podrien haver notat amb anterioritat els greus problemes de finançament interbancari per exemple al sistema bancari espanyol.

Durant el torn de preguntes, Tepper va abordar una gran varietat de temes com ara el de la seva tesi del grau en Economia on va afirmar que l’Eurozona no podria ser mai una zona monetària òptima, les divergències en competitivitat entre països en el si d’aquesta unió monetària en part causat per la falta de flexibilització en alguns mercats laborals com ara l’espanyol, la mala gestió del govern espanyol en referència al rescat de la banca espanyola (segons ell s’hauria d’haver deixat caure el sistema bancari espanyol i donar pas a la recapitalització amb fons privats), fins a consells com ara el de vendre l’or si pugen els tipus d’interès (reals), no entrar en la bombolla dels bitcoins, confiar en l’anàlisi fonamental i adonar-se que els millors inversors del món són els que porten la contrària a tothom.

L’associació JTC es dedica al món de les finances i les inversions mitjançant tertúlies i conferències com la del passat dilluns, així com també amb l’organització i gestió conjunta d’una cartera global. Si hi estàs interessat o vols saber-ne més, podeu consultar tant el seu Twitter (@JovesTradersCat) o el seu web http://www.jovestraderscatalans.com.