La llegenda dels brots verds

El discurs d’obertura de Mariano Rajoy en la primera jornada del debat sobre l’estat de la nació va estar carregat d’uns nivells d’optimisme bastant excessius com ja va sent de costum. Tot i que va dir “nada de brotes verdes”, frases com “comenzamos a ver abierta la senda del futuro” o “no hemos llegado al final del viaje, pero hemos pasado una etapa fundamental” defineixen realment el caràcter que va adoptar el discurs i el seu contingut, d’una durada bastant important tenint en compte que no estem acostumats que parli massa.

Un dels primers punts que va fer menció el president va ser el superàvit que ha experimentat la balança de pagaments. És cert que habitualment s’escolta per tot arreu això de dèficit/superàvit a la balança de pagaments, però què significa això realment? La balança de pagaments no és més que un quadre estadístic on l’agregat dels comptes corrent i de capital (a l’estat espanyol es distingeix addicionalment el compte de capital del compte financer, però bàsicament ambdós tracten sobre el finançament rebut/prestat), obviant la discrepància estadística que hipotèticament no hauria d’existir (compte de “errores y omisiones”) ha de sumar zero. Si el que volem dir és que al nostre país el que exportem de béns (balança comercial) i de serveis (balança de serveis), més les rendes i transferències és suficient per finançar les nostres importacions, el que hem de dir és que tenim un superàvit a la balança per COMPTE CORRENT. Dit això, cal esmentar que tot i que els darrers mesos estem experimentant superàvits en aquesta balança, l’acumulat de gener a novembre encara suposa un DÈFICIT per compte corrent de 13133 milions d’euros (veure taula) que, tot sigui dit, és bastant inferior al de l’any previ. No és difícil veure que aquest “auge” ha vingut bàsicament per la balança de serveis, però no precisament gràcies al turisme, que de fet ha començat aquest any amb un descens d’un 2.6% segons l’enquesta Frontur (Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme), sinó per l’increment en altres serveis. És possible que hi pugui haver un canvi en el patró de comerç. Tanmateix, com ja vam comentar en un post anterior, caldria tenir en compte un parell d’aspectes: primer, que una economia amb una demanda agregada tan summament deprimida òbviament importarà menys i que el fet d’estar endarrerits respecte dels socis europeus implicarà que siguem receptors nets de transferències procedents de la UE. Que aquests fets comportin millores a la balança comercial i al compte de capital no vol dir que tinguem res a celebrar.

balanza pagos

Font: Banco de España. Cuadro 17.A. Dades en milions d’euros.

La notícia que el 2012 tancarà amb un dèficit per sota del 7% va ser rebuda amb un aplaudiment d’aquells que qualsevol somiaria rebre. Serà que tret del Mundial feia temps que aquest país no aconseguia un objectiu…? Sigui com sigui, l’objectiu a assolir, després de ser revisat, era del 6.3%. A falta de més detalls, i a risc de semblar malpensat, tot apunta a un incompliment. Sempre va bé recordar que dins d’aquest còmput no es troba comptabilitzat el rescat a la banca ni els préstecs rebuts per Europa, que acabarien elevant la xifra al 10.2% segons la Comissió Europea. Però no passa res, potser encara hi ha marge per esprémer una mica més les autonomies. Tampoc s’ha d’oblidar el patiment i esforç que hi ha darrera d’aquestes xifres, i sobretot la crispació que generen quan un compren la magnitud del problema del frau fiscal i de les trames de corrupció que de no existir, ens estalviarien un bon munt d’aquests costos. De nou, poc a celebrar.

Una de les mesures per afavorir el creixement empresarial que més ha cridat l’atenció ha estat la del canvi del règim especial en l’IVA: a partir d’ara s’aplicarà el criteri de caixa en comptes del criteri de meritació per a la liquidació de l’impost per autònoms i PIMEs amb un volum de negoci inferior a 2 milions d’euros anuals. La implicació de la mesura és que aquestes empreses no hauran de pagar l’impost fins que hagin cobrat les factures corresponents. No obstant això, aquesta mesura no és pas nova, i ja es va intentar aplicar sense èxit uns anys enrere. I és que pagar l’IVA al cobrar la factura tampoc serà tan fàcil com sembla. Algunes de les dificultats són que l’empresa client no podrà deduir-se l’IVA fins que no hagi fet el pagament de la factura, la doble comptabilitat que suposarà l’existència dels dos criteris (l’aplicació o no és optativa) que pot generar disfuncions en els sistemes informàtics de les empreses client de grans dimensions i que per tant aquestes només vulguin relacionar-se amb les que continuïn amb el criteri anterior, o el major control fiscal que s’exercirà probablement sobre les empreses que optin pel nou criteri ja que Hisenda perdrà ingressos en el curt termini amb aquesta mesura. Acostumats als tripijocs del senyor Montoro (e.g. “celebrar” que s’han recaptat 2.7 milions més dels pressupostats quan el pressupost es va fer abans de decretar la pujada de l’IVA o anomenar un “increment del 30% de la recaptació en l’impost de societats” al que en realitat és endeutament amb les empres
es per pagaments per avançat), això ja no sorprèn.

Finalment, un altre aspecte destacable en relació al drama de l’atur juvenil van ser l’anunci de les mesures per estimular la contractació juvenil. Breument es reduiran les quotes a pagar per l’empresa a la Seguretat Social pels treballadors contractats a temps parcial amb vinculació formativa a menors de 30 anys o aturats de llarga duració. S’haurà de veure, però no es descarta la possibilitat que les empreses utilitzin aquest panorama per contractar becaris, estalviar costos i així anar encadenant un contracte temporal rere l’altre i per tant que el problema de la “dualitat” de modalitats contractuals (“brossa” vs indefinit) persisteixi. En altres paraules, sembla que l’arribada dels impopulars minijobs s’apropa.

Amb tot això, continuarem esperant que aquesta segona onada de reformes deixi els seus fruits. La realitat a dia d’avui, però, difereix encara molt del que surt de boca del president. La principal víctima, la democràcia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: