“Martín Lutero y la inestabilidad del Euro”

_MG_3235Existeix el gen catòlic del deute? Així ha obert César Molinas la conferència “Martín Lutero y la inestabilidad del euro” que ha tingut lloc aquest 17 de gener a l’Auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra i que forma part de  l’Aula Oberta en el marc de l’ assignatura Organitzacions Econòmiques i Mercats. Tot i la complexitat del tema, en César Molinas, matemàtic i doctor en economia per la LSE a més de soci fundador de la consultora Multa Paucis, soci i conseller de CRB Inverbío SGFCR i de Tagua Capital SGFCR ha donat la conferència al voltant de la religió, la història i l’economia amb un to didàctic i senzill.

L’auditori ple de gom a gom s’ha traslladat a través de les explicacions del ponent a l’Europa de l’Alta Edat Mitjana quan l’església va instaurar normes sobre el matrimoni, prohibint el levirat (obligació de la viuda sense fills de casar-se amb el germà de l´espòs difunt), l’adopció o el concubinat. Donant com a conseqüència l’aparició de l’individualisme, tret únic de la cultura occidental. No obstant això, el tema central de la ponència ha estat l’aparició del protestantisme, no tan com religió sinó com a nova forma d’entendre la societat. Fins al moment l’església havia monopolitzat les comunicacions amb Déu mentre que Lutero, “el hacker” com l’anomena Molinas planteja una nova idea: Déu parla amb tots i ho fa a través de la Bíblia, i per tant, només cal saber llegir. Neix la impremta i neix una important divergència cultural a Europa entre països protestants i catòlics.

César Molina

Què se’n deriva d’això? Una taxa d’alfabetització del 100% de les dones sueques i nivells similars a Escòcia, per exemple. No és només la lectura allò que el Protestantisme ajuda a desenvolupar sinó també l’emprenedoria i desenvolupant com a conseqüència major productivitat. Aquest és precisament el punt clau on Espanya, immersa en un règim absolutista es despenja quedant fora de la Il·lustració radical de Diderot o Espinosa a Holanda.

Fent un salt endavant en el temps, Molinas mostra com aquestes dues velocitats es mantenen, i és doncs l’any 1993 quan es firma definitivament el tractat de l’euro i malgrat els intents d’establir condicions de convergència nominals respecte la inflació, tipus d’interès, dèficit i el deute i sense fer cas de les advertències de M. Feldstein de la bogeria que significava crear un a unió monetària amb països amb productivitats tan diferents eliminant la possibilitat per als d’inferior nivell de productivitat de devaluar la moneda. Tot i això la situació en aquell moment no es va gestionar com era necessari. Calia instaurar reformes per quan no poguéssim devaluar, doncs el cicle econòmic espanyol sempre havia seguit l’esquema: expansió-crisis-devaluació (nominal).

Però amb l’euro el joc es va acabar sense trobar un substitut adequat del mecanisme del tipus de canvi i és precisament el preu d’això el què ara estem pagant. Ja no és possible baixar els tipus d’interès de la moneda per poder vendre més barat a l’estranger i com a contrapartida estem vivint una “devaluación del sector real de la economía que aún no ha tocado fondo” ,en paraules del ponent. Un dels problemes de l’economia del nostre país, segons Molina és la rigidesa salarial, que “provoca que en lugar de bajar salarios, bajemos cantidades”, és a dir que els salaris siguin moderadament procíclics mentre que l’atur sigui marcadament procíclic. La solució? Reformar el mercat laboral, però amb això no és suficient perquè el veritable problema, el punt clau de la situació és que a Espanya no hi ha absolutament res a fer en el curt termini segons Molinas i per això “deben aumentar las exportaciones, mejorar la educación, la investigación i el emprendimiento”.

En definitiva, segons César Molinas fa falta, per una part, que els governs que s’ho poden permetre en el si de la Eurozona estimulin les seves demandes internes via polítiques fiscals expansives. Per altra part, i en paraules seves, és estrictament necessari un “Pla Marshall” que ajudi a eliminar la divergència en capital humà existent entre els estats membres, per la qual cosa és indispensable fomentar la innovació i el desenvolupament tecnològic. En definitiva proposa un pla per tancar la bretxa existent entre el nord i el sud, entre catòlics i protestants. Així doncs, existeix un “gen catòlic del deute”? Segons el conferenciant, la resposta sembla ser una rotunda afirmació.

Aquí us deixem el link de l‘obituari de Beate Gordon (The Economist) que César Molinas ha recomanat durant la conferència: 

http://www.economist.com/news/obituary/21569350-beate-sirota-gordon-interpreter-japan-americans-died-december-30th-aged-89-beate

Anuncis

Etiquetes: , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: