Bon any 201…?

Supersticions a part, tot sembla apuntar que aquest any tornarà a ser bastant complicat en termes econòmics. Malgrat lleugeres discrepàncies, és molt segur que l’economia espanyola entrarà altre cop en recessió aquest any (FMI, OCDE i Comissió Europea situen la caiguda del PIB a l’1.3%, 1.4% i 1.4% respectivament, mentre que el Govern, seguint la seva línia optimista, al 0.5%).

La crisi de l’eurozona difícilment se solucionarà aquest any, i de segur no ho farà si la voluntat dels estats membres per avançar cap a una unió pressupostària i política continua brillant per la seva absència. Tot i que els primers dies de l’any la prima de risc del bo espanyol a 10 anys s’està situant en mínims des de l’abril de l’any anterior, la situació financera de l’estat espanyol encara pateix una fragilitat extrema i en última instància dependrem del sentiment d’optimisme dels inversors per a poder accedir al finançament.

L’any 2013 arriba amb pujades de tarifes de serveis bàsics com l’electricitat, l’aigua, el transport públic i els peatges, que aproximadament patiran augments d’entre el 2.5% i el 3.5%, tot i que en el cas de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona l’increment de preu serà del 18%. Pujades que, generalment, superaran l’actualització de les pensions i els salaris, que no sobrepassaran l’1% i que per tant suposaran una pèrdua de poder adquisitiu per la majoria de consumidors. Tot això molt probablement no ajudarà a reduir la inflació que tanca aquest any en el 2.9%. Per altra part, el Govern es veu obligat a eliminar la deducció per habitatge a l’IRPF que havia recuperat al finalitzar l’any 2011. Les úniques bones notícies en aquest àmbit vénen de l’estancament dels preus del gas butà i gas liquat del petroli i, sobretot, de l’abaratiment de les hipoteques amb diferencial amb l’Euribor que tanca l’any 2012 lleugerament per sobre del mig punt percentual.

Això no obstant, els grans protagonistes sembla que tornaran a ser les retallades socials i l’atur, sobretot per part d’unes CCAA amb marges pressupostaris encara més estrets que l’any anterior (de l’1.5% al 0.7%), on el fons de liquiditat autonòmic, dotat de 23 mil milions probablement resultarà insuficient per atenuar l’impacte d’aquestes. La taxa d’atur espanyola tancarà el 2012 al voltant del 25% (que suposa uns 5,7 milions d’aturats segons l’EPA al 3r trimestre de 2012). Tot i el descens el passat mes de desembre de 59.094 persones (que igualment significa un augment de l’atur del 9.64% respecte l’any anterior) segons xifres del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social no es pot descartar el component estacional d’aquesta xifra a causa de la campanya nadalenca i tampoc és menyspreable la pèrdua de 88367 cotitzants a la Seguretat Social aquest darrer mes, que ja sumen 787000 al tancament. La majoria d’organismes tornen a estar d’acord que l’atur superarà el 26% aquest any.

A l’ordre del dia també es trobarà la ja aplaçada reforma de l’Administració pública, amb l’objectiu d’evitar duplicitats i millorar l’eficiència de l’entramat públic. En el punt de mira es troben les administracions locals. L’objectiu es delimitar les competències d’ajuntaments, diputacions, mancomunitats, etc. i racionalitzar la seva despesa. L’estalvi previst és d’uns 3500 milions d’euros.

Davant aquest panorama, encara queden algunes xifres que desperten més optimisme, com a mínim al Govern. Entre les més importants es troben l’increment continuat de les exportacions, l’impuls del turisme i la internacionalització de les empreses que estan fent brotar superàvits a la balança per compte corrent, i per altra part el ja comentat i aparent retorn de la confiança en els mercats d’actius espanyols, reflectit tant a les recents entrades de capital, a la relativa facilitat amb la que el Tresor ha pogut col·locar el deute i la relativament estabilitzada prima de risc. Tot amb matisos, però: la millora de la balança comercial també ha vingut donada de manera important per una disminució de les importacions a causa de la greu debilitació de la demanda interna que ha causat la crisi econòmica sumada a les polítiques de caire procíclic del Govern, i en l’àmbit dels mercats les expectatives dels inversors (de caràcter autorrealitzant) seran l’element clau per empènyer o no el país a un equilibri dolent on no quedi altre remei que acabar impagant el deute o demanar un rescat complet.

Amb tot això, sense oblidar que mai no s’ha d’abandonar l’optimisme i l’esforç, només queda desitjar-vos un bon any 2013 a tots els que tingueu esperances, però molt ens temem que a d’altres només els quedarà esperar un feliç 2014.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: