“Sí, se puede”

Crònica de la conferència “Com sortir d’una crisi” del catedràtic Jean Monnet d’Història de la Universitat Pompeu Fabra

“Sí, se puede”. Emulant el líder camperol César Chavez el professor Fernando Guirao, catedràtic Jean Monnet de Historia de la UPF, afirmava amb contundència que un canvi és possible, més encara, necessari.
Image

Aquesta transformació a Espanya s’ha de plasmar en les institucions, afirmava Guirao, que durant massa temps no van reaccionar davan
de la crisi i només han pres mesures quan han vingut imposades des  de fora. La incapacitat sumada a la imprudència amb el dèficit públic ha portat que la credibilitat de l’estat espanyol (com ja va passar a Grècia) caigués en picat. Pel catedràtic la credibilitat d’un estat és la clau de volta perquè és la seva carta de presentació davant   l’Eurozona, qui ha de tenir garanties per un possible rescat.

Evidentment no ens trobem davant d’un problema senzill. Alguns economistes parlen d’una triplicitat de crisis de l’euro: crisi bancària, crisi del deute sobirà i crisi de competitivitat i creixement dèbil. El fet que aquestes es retroalimentin fa encara més complicat abordar el problema, i la pèrdua de confiança dels inversors es veu reflectida en les ja tan famoses primes de risc, encarint l’endeutament dels països amb problemes com ara Espanya tot amplificant encara més els seus xocs: els bancs, per una banda, com a tenidors de bons pateixen pèrdues importants als seus actius per la davallada dels preus d’aquests i, per l’altra, els mercats financers no deixen altra alternativa als governs que aplicar mesures d’austeritat per tal d’intentar guanyar-se la seva credibilitat i demostrar que són solvents, tot i els coneguts efectes negatius sobre el creixement econòmic que se’n deriven. En conseqüència, la necessitat d’un canvi en el disseny de les institucions per restaurar la credibilitat i la competitivitat de l’estat espanyol és urgent.

Per dur a terme el canvi de model cal seguir les passes dels qui ja ho van fer fa temps. Guirao elogiava els processos d’altres països europeus. Per exemple la sortida col·lectiva d’Holanda als anys 70 i 80 quan, per superar la greu crisi provocada per la descoberta de jaciments de gas, els diversos agents socials es van reunir per cooperar i arribar als acords de Wassenaar. També el cas finès dels anys 90 on es va aconseguir sortir de la crisi que van patir quan va caure la URSS gràcies a un canvi de model que apostava per la tecnologia, l’educació flexible i una contundent reforma bancària. Però si una experiència és excepcional pel catedràtic és la de Noruega. “Cal copiar els millors”, els qui han implantat un model econòmic flexible que permet “guanyar contínuament”.

Fernando Guirao té les idees clares, però sap que “cal temps per reformar”: proposa un pla de deu anys. Un temps per a què hi hagi concert polític; no un govern de coalició, però si “un espai en el qual els nostres representants siguin capaços d’arribar a acords simples”. Aquests polítics així com la democràcia espanyola s’han de regenerar, calen cares noves que es desprenguin del llast de la corrupció i l’apatia. A més, han de ser controlats per una “auditoria permanent d’acció política”. Quant a model, exposa el catedràtic, és necessari eliminar el frau, i apostar per la progressivitat i la transparència. Així s’aconseguiria en part la recuperació de la credibilitat per part dels òrgans reguladors. Però per altra banda, per aconseguir-ho del tot, cal que surtin responsables individuals i col·lectius dels problemes i fracassos dels últims anys.

L’altra línia d’actuació que planteja Guirao és una “aposta clara per l’educació de qualitat”. Ha d’anar lligada a la cultura, la creativitat i la innovació. No parlem de formació, de simple trasllat de coneixements; sinó anar més enllà i educar: “transformar el cap dels infants perquè estiguin preparats per entendre futurs coneixements”, una educació flexible.

Seguint amb el tema de l’educació, el professor de la UPF recomana a les famílies i als individus que inverteixin en aquest camp: “la inversió en educació és la més rendible”. D’altre banda, és contundent amb el tema del “desendeutament”, que faria a les unitats familiars menys vulnerables. També clamava “més capacitat de resposta davant els problemes”.

Quan el catedràtic va obrir el bloc de Catalunya va deixar clar que les expectatives són més bones en comparació a l’Estat espanyol. En primer lloc perquè el sector empresarial català és fort, també a nivell internacional amb empreses líders mundials. A més, té un àmbit d’actuació més llaminer. Per exemple, es troba en el lloc 133 com a regió on crear una empresa, per davant de la posició 183 ocupada per l’Estat espanyol. En segon lloc, Guirao va destacar l’esport, banc de sang i el transplantament d’òrgans com a bons exemples de sectors molt potents a Catalunya dels quals es podria imitar el model.

En l’àmbit europeu “les perspectives per sortir de la crisi són avui més positives que fa cinc mesos”, explicava el catedràtic. El continent europeu és cada cop menys important en el mapa mundi però, segons Guirao, l’existència de la Unió Europea és imprescindible pels estats membres. Sap que ha crescut molt ràpid i “s’han unit països que no havien compartit experiències prèvies”, ni cultura, ni política. Tot i això insisteix en què “la integració enforteix” i en què “cal una major cessió de sobirania cap a Europa”, que faria també que l’electorat tingués millors perspectives.

El catedràtic, amb gran visió europeista, també ha remarcat que “tenim la idea que la UE no funciona perquè no comprenem la integració”. L’Europa dels 27 “s’ha d’entendre per les funcions que fa i, com a instrument, es desgasta”.  Reitera que per molt que els governants espanyols s’hagin entestat a dir que la integració de la UE és inevitable i necessària, i que és conseqüència de la integració de mercats, Guirao, però, nega aquest fet i assegura que “hi ha decisions perquè les coses passin”, i darrere de les decisions hi ha responsables.

Sobre el tema de la Unió Europea i concretament la zona euro Guirao va fer algunes consideracions més. En primer lloc, va voler esclarir que l’endeutament no ha estat la causa de la crisi sinó més aviat un reflex d’aquesta i primordialment de la irresponsabilitat en moltes de les polítiques que es van dur a terme. Tanmateix, les seves perspectives són bastant positives: en primer lloc, tot i la considerable davallada que ha patit la unió monetària amb aquesta crisi financera, argumenta que l’euro és irreversible, ja que els costos d’una sortida serien encara molt més elevats. A més a més, confia que si el projecte continua endavant i s’apliquen les mesures necessàries per a assolir una àrea monetària completa, s’hi guanyarà molt més sobretot en estabilitat macroeconòmica. Segons el professor, els mecanismes de garantia financera com ara l’ESM, l’adquisició de bons sobirans i la capitalització bancària directa són necessaris (entenent-se que acompanyats de les mesures d’ajustament que siguin precises) juntament amb un BCE que aporti la suficient credibilitat com per calmar els mercats. Finalment, tot i que creu que encara no ha arribat el moment pels Eurobons, ha fet èmfasi que cal una major transferència de sobirania dels estats membres cap a les institucions europees per tal de donar una passa endavant cap a la unió fiscal i, eventualment, la unió política.

Concloent, Fernando Guirao augura que sortirem d’aquesta crisi però per aconseguir-ho cal una transformació profunda. Tots els canvis necessaris comporten temps però és l’única sortida d’aquest model de creixement desmesurat basat en el deute. “Les solucions avantatjoses i unilaterals són insostenibles en el temps”. El catedràtic reafirma que aquestes transformacions s’han de basar en les institucions i en un model educatiu de qualitat més flexible. Només amb solucions col·lectives i profundes ens en sortirem.

Assemblea d’Economia de la UPF

Advertisements

Etiquetes: , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: