Entrevista a Humberto Llavador

Humberto Llavador, profesor de Microeconomía a la UPF, és un investigador amb anys d’experiència. Per això va rebre el Premi d’Innovació. Actualment la seva línea d’investigació està centrada en el canvi climàtic. Com ell mateix reconeix, treballa al seu despatx de l’Edifici Jaume I “rodejat de dades”. Ha dedicat uns minuts a El Xarrup per parlar de com veu la situació a Espanya, com veu els seus estudiants i el futur.
Cóm veus la situació econòmica d’Espanya actualment?
La situació econòmica d’Espanya, com la de Catalunya o d’Europa, es preocupant. No descobriré res nou dient que estem en una greu crisi que, malgrat no generada pel sector públic, ha col•locat als Estats en una situació amb un marge de maniobra molt reduït.
Què en penses de la Reforma Laboral?
El mercat de treball és una de les assignatures pendents de la nostra economia i crec que després d’aquesta reforma seguirà sent-ho. No he estudiat la reforma en profunditat, però tinc la impressió que és difícil predir si els seus efectes nets seran positius o negatius. En particular, em preocupa l’absència d’importants mesures de foment del treball i efectes sobre l’amplificació de la desigualtat que això pugui tenir.
En vagues com la del 29M és dificil diferencia entre la protesta contra unes mesures concretes i el descontent general per la situació de la crisi
Tens estudis sobre l’agenda setting, la participació  i l’abstenció. Creus que els moviments populars (com la vaga del 29M o les protestes a Grècia) fan canviar decisions econòmiques importants als governs actuals?
Els moviments populars poden, sens dubte, afectar les decisions econòmiques. De fet, hem vist recentment moltes manifestacions de diferent tipus de moviments populars. En vagues generals com la del 29M o protestes com les de Grècia, donada la situació actual, és difícil diferenciar entre la protesta contra unes mesures concretes i el descontent general per la situació de crisi. Això debilita molt la seva capacitat d’acció. Altres moviments populars, com el dels indignats, tenen un major potencial de canvi, i reflecteixen el distanciament entre la classe política i la ciutadania, però s’enfronten al difícil repte de trobar una estructura i un mitjà d’organitzar-se per a ser realment efectius. Per altra banda, la Primavera Àrab va demostrar que els moviments populars poden, de fet, iniciar importants canvis polítics. Tanmateix, l’èxit d’aquests canvis i la seva evolució depèn, en gran part, l’estructura de les classe dominants. Els casos de Síria i Egipte son exemples molt il•lustratius. A Egipte, al contrari que a Síria, els grups dominants no constituïen una estructura monolítica i part de l’elit, principalment l’estament militar, no necessitava caure amb Mubarak, inclús podía veure en la transició una oportunitat d’afiançar o augmentar les seves posicions de privilegi.
Ara mateix que ens convé: govern tecnocràtic o ideològic?
Ara, igual que sempre, ens convé un govern eficaç amb uns criteris ètics explícits que representin els valors defensats pels ciutadans, i les polítiques del qual estiguin basades en anàlisis rigorosos dels experts. No crec que existeixi el govern tecnocràtic, si s’entén com un govern sense ideologia. Governar vol dir prendre decisions basades en uns criteris d’eficiència i de justícia distributiva, i per tant requereix tant la valoració dels experts com els judicis de valor que determinen la ideologia. L’important és que les polítiques es basen en estudis previs de les diverses alternatives que permetin prendre decisions informades. Existeix una tradició nefasta de prendre decisions basades exclusivament en ideologia (o intuïció), i d’associar aquest model de governar amb un govern ideològic.
Quines serien per tú les principals claus per impulsar el creixement econòmic?
Existeix molta unanimitat entre els experts sobre que la inversió en I+D i educació està en la base de tot creixement econòmic. Però aquesta és la resposta fàcil, ja que pressuposa que tenim recursos suficients per poder invertir en ella. En realitat vol dir que si volem reduir la nostra dependència dels mercats financers, reduint el nostre deute, i mantindre o augmentar la despesa en investigació i educació, hem d’estar disposats a tocar altres partides tan o més doloroses, com son les pensions, el subsidi d’atur, la sanitat,… o altres més doloroses com inversions en infraestructures o la deducció ‘regressiva’ per vivenda. (Curiosament, el cost de la deducció per vivendes és de 6.000 milions al any, equivalent al que va costar el tram de licitació del AVE entre Olmedo i Orense, i superior als 5.600 milions de pressupost anual en I+D civil). Jo donaria certa prioritat a la investigació i la educació, principalment pel seu caràcter d’inversions a llarg termini i per la seva capacitat d’augmentar la productivitat i de potenciar la mobilitat social, sobre tot intergeneracional.
El problema d’Espanya no és d’atur juvenil, sinó un nivell molt alt d’atur general
La preparació del jovent actual et fa ser optimista?
Soc optimista per naturalesa. Així que la resposta té que ser que sí. Però soc conscient que la mostra a la que estic exposat a la Universitat és molt sesgada.
I les seva realitat laboral?
L’altíssima taxa d’atur entre els menors de 25 anys suposa un risc social i un malbaratament de la inversió personal i social en la seva formació. Per altra banda, com els experts han repetit en diverses ocasions, el problema d’Espanya no és d’atur juvenil, sinó un nivell molt alt d’atur general. L’atur juvenil es situa al voltant al doble de la taxa de l’atur general, com en la majoria de països europeus. En l’atur juvenil podem veure aquesta realitat i les seves conseqüències amplificades. El que ens porta de nou a repensar el nostre mercat laboral.
Als meus alumnes els recomano que pensin sense fronteres
Els recomanaries als teus alumnes que marxessin fora com la millor opció ara mateix?
Als meus alumnes, almenys als que venen a parlar amb mi, els recomano que pensin sense fronteres. El tema no és si em quedo o em vaig fora, sinó on podré aconseguir la millor formació o el millor treball donades les meves qualificacions i els meus interessos. Si ens imposem restriccions no fem sinó reduir les opcions entre les que podem escollir. L’important és prendre una decisió informada i conseqüent amb els nostres objectius.
Que destacaries de la Facultat d’Economia a la UPF comparat amb altres universitats en les que has estat com Princeton o Yale?
La meva experiència docent a Yale em va confirmar una cosa que, de fet, ja sabia: tenim estudiants tant bons com en els millors centres del món. De fet, tots els anys, graduats de la nostra facultat accedeixen als millors màsters i doctorats, incloent-hi Harvard, Stanford, Princeton, Berkeley, etc. per nombrar alguns dels casos que conec personalment. Pot ser la principal diferència, a més de que els centres disposen de molts més recursos, es troba a la cua en la distribució d’estudiants, que aquí és més pronunciada.
Anuncis

Etiquetes: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: