“El món no comença i acaba a Occident”

Daniel Quer. Jove barceloní. 20 anys. Estudiant de 3r d’Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Pompeu Fabra. Membre del departament d’Incomming Exchange (ICX) de  l’associació AIESEC in Pompeu Fabra. Es considera un jove amb ganes, que aprofita les oportunitats que la vida li ofereix per llaurar tant el seu futur professional com personal. 

L’estiu passat va participar a Ghana, durant dos mesos, amb un dels programes que AIESEC in Pompeu Fabra ofereix. D’ençà d’aquell moment ha canviat la seva manera de veure el món. S’ha llançat totalment a la piscina, encara que en algun moment ha dubtat de si hi havia o no hi havia aigua. Tot i així, després de la seva experiència s’ha donat compte que això depèn d’un mateix. “Ets tu qui t’has de construir la teva pròpia realitat dins d’una altra realitat tant diferent com la que vius al país africà de Ghana”.

Què et va portar a endinsar-te a un programa d’estada a l’estranger? És necessari viure una experiència com aquesta per la formació tant personal com professional?

No crec que sigui necessari, però si realment vols donar-hi un valor afegit a la teva vida, val la pena viure-ho. El joves d’avui, com jo fins al seu moment, tenen la concepció que el món comença i acaba a l’Occident. Si volen anar-se’n de viatge se n’aniran als EEUU, a Alemanya, França o Gran Bretanya. A aquells països que estan dins la seva zona de confort.

Però després d’aquesta vivència me n’adono que tinc ganes de tornar-me’n a l’Àfrica. D’haver de torna a fer el pas de posar-me en una situació que sé que no em serà còmode i on em tocarà viure realitats diferents però que em donaran bagatge, empenta i sobretot ganes per treure el millor de mi.

Què va suposar per a tu deixar la teva vida a Barcelona i afrontar-te a una nova realitat?

La veritat és que vaig tenir la sort o la desgràcia de tenir els exàmens just abans de marxar. No em va donar temps d’assimilar que me n’anava a un país del Tercer Món. Me’n vaig donar compte quan ja hi era. Això té les seves parts positives ja que me’n vaig anar segur, convençut que feia una cosa especial, però quan vaig arribar allà vaig veure que no estava prou preparat psicològicament parlant. El xoc va ser molt fort i el vaig notar de ple.

A on i com vivies?

Els carrers de Kumasi, la localitat on vivia, estaven sense asfaltar, els nens anaven descalços, hi havia gallines i altres animals pel carrer, etc. Analitzant tots aquests factors els meus companys i jo vam considerar que vivíem a una barriada pobra. Un dia ho vam preguntar a un dels companys d’un dels comitès d’AIESEC a Ghana, KNUST LC, i ens va respondre dient-nos que estàvem vivint a un dels barris més rics del país. Les cases, tot i no tenir portes, estaven fetes de maons i això ja era tot un privilegi.

Quin fou el teu paper durant la teva estada a Ghana?  

Vaig col·laborar amb un dels projectes que AIESEC proporcionava. L’objectiu era incentivar el turisme dins el propi territori africà, vinculant a estudiants (del que equivaldria a segon de batxillerat) amb el turisme.

Vam intentar donar a conèixer el turisme intercontinental com una bona font d’ingressos pel país i que encara que no s’estigués estudiant turisme com a tal, molts d’altres estudis es podien vincular al mateix. Amb tot això vam intentar dotar als estudiants d’un cert esperit crític i d’una certa visió socioeconòmica del país. Tot i així no vam poder tirar el projecte endavant ja que a l’últim moment l’empresa que ens havia de facilitar els recursos es va fer enrere.

Amb quins conflictes et vas trobar?

Em va costar bastant adaptar-me a la forma de viure. De l’aeroport a la casa on vivia vaig anar amb un taxi amb els vidres del darrera trencats… Al principi va ser difícil entendre-ho tot plegat, però amb el temps t’adones que es viu d’aquesta manera.

La relació tant amb altres voluntaris (que eren de països molt diversos: Xina, Uganda, Senegal, Côte d’Ivoire, Rússia, Suïssa…) com amb els propis habitants del país va ser difícil.  L’adaptació a altres maneres de fer requereix un temps i en alguns moments et pots trobar amb  situacions desagradables. Però amb el temps t’adaptes i t’acabes nodrint d’aquestes noves maneres de fer.

A més la comunicació entre nosaltres era bona ja que Ghana és un país anglòfon i tot i que encara conserven la seva llegua pròpia, el twi, ens enteníem prou bé. Vull destacar la passió que dipositen els joves per fer les coses i la gran creença religiosa que tenen. Tot i així també cal dir que la manca de formació els suposa un obstacle alguns cops difícil de superar.

Per què vas escollir AIESEC per viure una experiència com aquesta?

Per la seriositat d’AIESEC, però alhora pel fet de ser una associació tant propera a l’estudiant.

Quin és el procés que vas portar a terme per formar part d’aquesta experiència amb AIESEC?

El procés de selecció consisteix en una o dues entrevistes amb professionals i psicòlegs. Un cop se’t selecciona es celebra un OPS (Outgoing Preparation Seminar). És un seminari en el que es dóna a conèixer més a fons la situació del país de destí, els projectes que s’hi poden desenvolupar, etc.

De totes formes, penso que per molt que et preparin des de casa, la manera d’afrontar la nova realitat que et toca viure depèn única i exclusivament de tu. Tot i així abans de marxar em vaig informar sobre la situació de Ghana en front de la resta de països del Tercer Món. Vaig veure que tot i ser un país pobre, era un país democràtic i l’índex de seguretat era alt. El que realment em va tranquil·litzar va ser que fins al moment no havia sentit a parlar del país i normalment quan es parla d’un país del Tercer Món és per donar a conèixer notícies negatives.

Després de la teva experiència a l’estranger, t’has volgut vincular a AIESEC. Explica’ns el motiu.

La meva vivència m’ha fet conèixer Ghana, noves formes de viure i d’entendre el món però també  l’associació d’AIESEC. I amb això, què suposa formar part d’aquesta plataforma: ganes, empenta, esforç i passió. Després d’haver conegut altres comitès m’he adonat que l’elit dels joves proactius d’avui en dia es troba a AIESEC. Em vaig dir: “jo vull formar part d’això!”, i ara en sóc un dels seus membres a AIESEC in Pompeu Fabra.

Text: Maria Roig

Anuncis

Etiquetes: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: